Cada dia que passa és més evident: Madrid ens arrossegarà a tots al precipici. Quan al març passat la Generalitat va retreure al Govern d'Espanya que no confinés Madrid atès que la contundència de les xifres i la velocitat de la propagació eren una bomba de rellotgeria per a la resta de l'Estat, sobre el president Quim Torra van caure tota mena d'improperis. Ja se sap, el relat de la capital és el que té tots els trumfos, ja que a més de l'enorme força mediàtica que irradia des d'allà, molts dels mitjans d'aquí compren acríticament el relat oficial de la Moncloa i dels ministeris. Per si de cas. El resultat mesos després és més que evident: la Generalitat va pagar un peatge, però tenia tota la raó.
Ara tornem a estar en aquell punt de partida i al capdavant de la comunitat hi ha la mateixa irresponsable: Isabel Díaz Ayuso. Amb una diferència aparent: el govern espanyol, que es va alinear amb Ayuso perquè no volia carregar sobre les espatlles una decisió com un confinament total, va decidir l'estiu passat cedir a les autonomies la potestat de decretar estats d'alarma al seu territori. Ara espera des de fa més d'una setmana que Ayuso mogui peça, però aquesta, en un cop de madrilenyisme castís, s'embolica amb 24 banderes mentre espera que Sánchez aconsegueixi les competències i assumeixi el desgast del confinament.
I els altres, al mig. Contemplant atònits com ningú no fa res i des del quilòmetre zero es propaga el virus per les quatre cantonades de la Península. On són els defensors de l'Espanya radial i de Madrid com a únic pol peninsular? Potser sí que és veritat que la dreta cada vegada més extrema ha decidit actuar com en temps pretèrits com a bomber piròman i ha preparat la tempesta perfecta: el rei Felip VI tractant amb la cúpula judicial per desestabilitzar el govern del PSOE i Podemos; el Consell General del Poder Judicial i el Partit Popular bloquejant els segons la renovació de l'òrgan dels jutges i, mentrestant, els primers procedint unilateralment a nomenaments que no fan més que decantar l'alta magistratura; i, finalment, la crisi total amb Catalunya, amb la inhabilitació d'un nou president de la Generalitat pel Tribunal Suprem en l'horitzó per haver-se negat durant quatre dies a despenjar una pancarta.
Enmig de la crisi institucional més greu que ha viscut Espanya, amb el cap d'estat obertament enfrontat al govern espanyol, cal que el Govern es deixi de discrepàncies estúpides i protegeixi els catalans del triple risc que cada vegada està més present entre nosaltres: els rebrots del coronavirus, la ruïna econòmica i les retallades de llibertats i de democràcia. Sense unitat en el Govern serà impossible fer mínimament front a la desfeta espanyola, ajudar els nostres compatriotes més necessitats i iniciar la construcció del país.