El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha perdut definitivament la batalla de la rebel·lió després del revés d'aquest dimarts a l'Audiència Territorial de Slesvig-Holstein. Les noves proves —fotos, vídeos i documents— que amb tanta pompa van ser presentades fa unes setmanes des del govern i la justícia espanyola per tractar que fos extradit a Espanya per aquest delicte el president Carles Puigdemont, i provar així de revertir la decisió inicial de la justícia alemanya del mes d'abril, han tingut el mateix final: no hi va haver rebel·lió. Li queda, per tant, una única bala a la recambra al jutge Llarena: que sigui acceptat el delicte de malversació, sobre el qual hi ha des de sempre dubtes més que raonables en vista de la instrucció practicada i que només sostenen el jutge espanyol i la Guàrdia Civil, no així el Ministeri d'Hisenda.

La decisió de l'Audiència Territorial de Slesvig-Holstein conclou una batalla que volia mantenir viva fins a l'últim sospir la justícia espanyola i que ha fet seva des del principi i d'ofici la fiscalia alemanya, que unes hores abans va emetre un comunicat donant per bo el delicte de rebel·lió. El jutge Llarena aborda els dies que resten fins al desenllaç definitiu en una posició clarament defensiva després del seriós revés sofert. Els dos articles més citats de la legislació alemanya aquests últims mesos, el 81, que fa referència a l'alta traïció i que està castigat amb penes d'entre 10 anys i cadena perpètua, i el 125, que aborda la violació de la pau no li són aplicables al president Puigdemont. Punt final.

Com ja va succeir després del pronunciament de la justícia belga, ja denegada en aquell país definitivament l'extradició, a diferència, ara per ara, de la justícia alemanya que encara no ha completat tot el procediment, els partits espanyolistes, malgrat el malestar, han respost amb una gran contenció. Ho fan per no cometre l'error d'excitar, com en ocasions anteriors, al govern alemany i la seva opinió pública. Ve a tomb, no obstant això, recordar el següent pronunciament taxatiu d'Albert Rivera en aquesta batalla desbocada dels últims mesos per catalitzar al voltant seu l'atac més ferotge contra l'independentisme i impedir que ningú no li disputi anar enarborar l'ensenya espanyola. Doncs bé, Rivera va arribar a deixar escrit: "Un país federal com Alemanya tracta amb igual o més duresa penal la rebel·lió/alta traïció que l'Espanya autonòmica. Destruir una democràcia europea es paga car". Eren paraules buscant vots, certament, perquè els seus pronòstics estan lluny, ara com ara, de materialitzar-se.

I no deixa de sorprendre, encara que al cap i a la fi és més que previsible que, mentre això succeeix a Alemanya o abans a Bèlgica, la justícia espanyola es mantingui impermeable en les seves posicions. Prenent decisions que mantenen els presos polítics en presó preventiva o privant els consellers Turull i Rull de fer ús els seus drets polítics. Spain is different, certament.