Si les informacions que arriben de diferents països europeus són certes, en molt poques setmanes -en algun cas fins i tot en uns dies- poden produir-se una sèrie de notícies judicials que obrin en canal tota la instrucció practicada pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. La justícia belga és cada vegada més contrària a acceptar les dues euroordres que pesen sobre els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, en aquest cas, per malversació i desobediència. Per la seva part, el tribunal de Schleswig-Holstein, a Alemanya, que té a les seves mans la decisió sobre el president Carles Puigdemont per rebel·lió, malversació i desobediència va descartar la primera acusació fa diverses setmanes i, quant a la segona, s'està produint amb el pas dels dies un cert estupor sobre la insuficient informació rebuda per part del Suprem.

La notícia de l'oposició dels tribunals dels dos països ha originat un enorme enuig al govern espanyol, la judicatura i les diferents institucions de l'Estat, que es comencen a preparar davant d'una eventualitat d'aquesta naturalesa. En el pla polític, excepte Ciutadans, que mira d'obtenir el rèdit electoral més gran possible, és evident que el Partit Popular ha rebaixat els seus comentaris perquè el tema no ocupi cada dia totes les informacions. El mateix han fet la Fiscalia i altres estaments de la judicatura espanyola. Al terreny mediàtic, una ploma rellevant com és la de l'exdirector d'ABC José Antonio Zarzalejos, que es mou en posicions sempre pròximes al que seria l'Estat en el seu sentit més ampli, ja parla obertament d'escenaris alternatius per a Llarena si es rebutgen les euroordres.

L'últim element conegut de la documentació sol·licitada per la justícia alemanya i belga, per valorar amb més coneixement el presumpte delicte de malversació com sosté el jutge Llarena, és la simple valoració indiciària d'un presumpte delicte. Sense proves, sense suport documental del Ministeri d'Hisenda, sense cap assentament comptable en el qual figuri tal malversació, Llarena pretén que la justícia europea doni per bons uns fets sobre els quals no existeix una prova directa. Massa poc per a delictes tan greus, apunten unes fonts. I d'altres, massa volàtil per aprovar unes euroordres que estan sent mirades amb lupa per tribunals de diferents països i sobre les quals un dia s'hauran de pronunciar els tribunals europeus.

Tot apunta, per tant, i dit sigui amb la prudència més gran possible, que podem estar en vigílies de notícies encoratjadores i definitives per als que hem considerat sempre que el relat policial i judicial era en bona mesura insostenible quan s'anés objectivant el judici i no fos una causa general contra l'independentisme.