Just a la mateixa hora que el vicepresident Oriol Junqueras compareixia davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem demanant una revisió de la presó provisional sense fiança ordenada pel jutge Pablo Llarena, la cadena Ser divulgava unes imatges d'Iñaki Urdangarin, la infanta Cristina i tres dels seus fills de vacances a Roma, sortint d'una coneguda pizzeria del Campo dei Fiori.
No és aquest l'espai per analitzar la pena de sis anys i tres mesos de presó imposats per l'Audiència de Palma el mes de febrer passat al cunyat del rei Felip VI pels seus contractes amb els governs de Balears i del País Valencià. Ni tampoc per recordar una sentència que ja va ser polèmica en el seu moment.
Però sí per destacar l'escandalós contrast que suposa la llibertat d'Urdangarin, la seva capacitat de moviment en no tenir retirat el passaport i la lentitud del Tribunal Suprem per fixar la vista per al recurs presentat per evitar l'ingrés a la presó. I davant això, Junqueras, Forn i els Jordis, a presó provisional a Estremera i Soto del Real i el president Puigdemont i quatre consellers, exiliats a Brussel·les, ja que pesa sobre ells una ordre de detenció a Espanya.
En el cas d'Urdangarin estem parlant d'un cas jutjat i sentenciat per l'Audiència de Palma. En el cas dels membres del Govern dissolt per Rajoy, una molt polèmica decisió primer de l'Audiència Nacional i després del Tribunal Suprem. Tan discutible que fins i tot una figura tan venerable en l'àmbit de la judicatura com el magistrat emèrit del TS José Antonio Martín Pallín ha declarat que les querelles estan forçades i que no es donen els delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
I que tot això passi mentre es delibera sobre la llibertat o no de Junqueras per part de la Sala Penal del TS no deixa de ser una metàfora del que succeeix i no hauria de succeir mai en un Estat que es presenta davant del món amb una clara separació de poders.