La justícia europea ha fet miques la doctrina del Tribunal Suprem. En la causa que tenia per objecte dilucidar la immunitat del vicepresident Oriol Junqueras des del mateix moment en què va resultar escollit diputat al Parlament Europeu en les eleccions del passat 26 de maig, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, infligeix una severa clatellada a la justícia espanyola. Sense matisos, sense cap condescendència amb Manuel Marchena i la resta de membres de la sala del Suprem que va prendre la decisió. Una vegada més es comprova que, lamentablement, acaba sent veritat que l'independentisme català només trobarà justícia més enllà dels Pirineus. És un dia important per a la causa independentista, necessitada sempre de victòries davant d'un rival que no respecta les regles de joc ni de lluny i que prova d'imposar les lleis al seu aire prescindint del que en realitat diuen.

És també una humiliació per a Espanya. El TJUE no s'ha limitat a passar de puntetes sobre la qüestió, cosa que hauria estat una desautorització suau. A això han dedicat tots els seus esforços i més la diplomàcia espanyola i el deep state, conscient des del pronunciament previ de l'advocat general de la UE que el tema se'ls havia escapat de les mans. És la set de revenja de l'Estat espanyol, incapaç d'asseure's en una taula a negociar però, en canvi, sempre disposat a vulnerar lleis i tractats internacionals. Vindran més victòries, segurament, en el camp de la justícia europea, però aquesta és d'un enorme calat, decideixi el que decideixi el Suprem sobre Junqueras. Una decisió que difícilment serà una altra cosa que dir que, en el futur, ho farà d'una altra manera, però que el cas de Junqueras ja ha estat resolt pel tribunal.

En dos paràgrafs es concentra la contundent victòria del líder d'Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta causa, en la qual s'assenyala que l'article 9 del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea s'ha d'interpretar de la següent manera:

1 - Gaudeix d'immunitat en virtut del paràgraf segon de l'esmentat article una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu quan es trobava en situació de presó provisional en un procés penal per delictes greus, però que no ha estat autoritzada a complir certs requisits previstos pel dret intern després de la proclamació ni a desplaçar-se al Parlament Europeu per participar en la seva primera sessió.

2 - Aquesta immunitat implica l'aixecament de la mesura de presó provisional imposada, amb la finalitat de permetre a l'interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir allà les formalitats requerides. Si el tribunal nacional competent estima, no obstant això, que s'ha de mantenir la mesura de presó provisional després de l'adquisició per l'interessat de la condició de membre del Parlament Europeu, ha de sol·licitar com més aviat millor al Parlament Europeu que suspengui l'esmentada immunitat, conforme a l'article 9, paràgraf tercer, del mateix Protocol.

Hi ha hagut vulneració de drets polítics i, en conseqüència, el judici del procés hauria de ser declarat nul i el vicepresident Junqueras posat en llibertat de manera immediata. Ningú no contempla aquest escenari, que seria el lògic després de la decisió del TJUE. I això no fa més que deixar en molt mala posició l'Estat espanyol, ostatge dels seus propis fantasmes, defensor d'una unitat del seu territori per sobre de la llei i capaç d'iniciar una causa general contra l'independentisme català amb ànsies de revenja més que de justícia.

La segona part d'aquesta sentència tindrà a veure amb l'aplicació de la norma sobre la immunitat en el cas del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, també eurodiputats electes i exiliats a Brussel·les. A partir del gener, la també consellera destituïda pel 155 Clara Ponsatí, que entrarà a l'Europarlament pel nou repartiment d'escons després de la sortida del Regne Unit arran del Brexit, també s'hi podrà acollir. Puigdemont i Comín podran recollir l'acta i tindran llibertat de moviment als països de la UE, inclosa Espanya.

S'acosten temps interessants ara que Europa, en aquest aspecte concret però transcendent, ja ha parlat, jutjat i resolt. Una injustícia flagrant s'ha corregit i tots hauríem de felicitar-nos-en, ja que la victòria és sobretot de la llibertat i la democràcia.