La injusta i no per esperada insòlita decisió del Tribunal Suprem de mantenir Oriol Junqueras a presó sense fiança suposa un cop de dimensions colossals a l'estat de dret. Almenys, a l'estat de dret basat en decisions judicials que descansin en la comprensió del que es dicta i també del que s'escriu. Poc es pot raonar el que en vint-i-set fulls resulta un compendi de supòsits que no consten si no és a través de quina és la ideologia de Junqueras i de fer descansar la violència de l'1-O en els convocants del referèndum i no en la policia que la va desencadenar amb la seva actuació.

La interlocutòria aprovada per unanimitat dels tres magistrats de la Sala Penal del TS no només és discutible i opinable, com ho és qualsevol acte jurídic que afecti la salvaguarda dels drets dels ciutadans, sinó que en el cas que ens ocupa, ho és també pel que té d'incursió de la política en el món de la justícia, començant pel govern espanyol i seguint per la Fiscalia General de l'Estat. Així, el que no és delicte a Bèlgica es retira i no passa res i, ho sigui o no a Espanya, que es decidirà en tot cas en un judici, acaba sent que sí per la via dels fets i per a això s'utilitza la presó preventiva.

La impressió generalitzada és que havent fracassat l'intent d'impedir la majoria independentista en el Parlament, el passat 21 de desembre, s'ha entrat en una fase en què l'Estat, lluny d'aportar una solució al que van votar els catalans, prova de tancar totes les alternatives que hi pugui haver. Tant al retorn del president Puigdemont com a la llibertat del vicepresident Junqueras.

No només això: molta gent sembla estar gaudint amb el com pitjor millor i la utilització de la presó preventiva com una condemna a la pràctica. Una espècie de sentència ferma sense cap judici. De fet, la seva privació de llibertat és utilitzada de manera espúria per atribuir-li conspiracions i desavinences en l'espai independentista i en la relació —complexa i a través de mitjancers— que manté amb Puigdemont.

Es manté a presó des del 2 de novembre a Junqueras —també a Joaquim Forn i prèviament als Jordis—; se li impedeix de realitzar la campanya electoral amb el perjudici que suposa per al seu partit, Esquerra; es posen en circulació a través dels mitjans habituals desavinences en la configuració del nou Govern i s'oblida la seva aposta pel diàleg i la bilateralitat expressada davant del Tribunal Suprem.

Ja res no val i res no s'escolta quan declara que és un home de pau. Algú ha decidit que amb la seva humiliació tampoc no n'hi haurà prou.