Hi ha una norma no escrita en periodisme que diu que quan una cosa passa molt sovint acaba no sent notícia. I aquest és el principal risc que hi pot haver en la judicialització de la vida política catalana: Que acabi sent normal el que no ho és pas. I que, al final, situacions molt greus i que reflecteixen un deteriorament de la democràcia a Espanya acabin tenint un tractament informatiu de baixa qualitat. El cas del regidor de la CUP de Vic Joan Coma ha estat un reflex d'aquesta situació i els sis principals diaris espanyols impresos -dos d'ells editats a Barcelona- no ho han recollits és les primeres pàgines aquest dijous.
L'esperpèntica declaració dels ous i la truita a petició del fiscal, les hores que va estar emmanillat, el pas per la cel·la de l'Audiència i el fet de ser regidor de Vic no era suficient? Esclar que ho era, però no era a cap d'aquestes primeres pàgines. Al contrari, hi havia altres notícies clarament prescindibles i tenien moltes d'elles un nexe comú: eren innòcues informativament parlant.
El tancament de la instrucció per part del Tribunal Suprem del cas de Francesc Homs per la consulta participativa del 9-N del 2014, i el més que segur processament per la seva actuació sent conseller de la Presidència, és igualment una situació d'enorme gravetat en un país democràtic. Com ho són els judicis ja anunciats de Mas, Ortega i Rigau i la declaració que ja ha fet davant del TSJC la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Homs s'asseurà a la banqueta dels acusats i la Fiscalia General de l'Estat, pels delictes de desobediència i prevaricació, en demanarà diversos anys d'inhabilitació i una abundant multa.
Aquesta via repressiva no està rebaixant la tensió -és una evidència- ni desmobilitzant l'independentisme. Al revés: l'Estat s'està tancant marges de negociació. Mentrestant, al Parlament, Junts pel Sí i la CUP pacten la llei que ha de ser la pedra angular de desconnexió de Catalunya amb l'Estat. Un pas més, però molt important.