Com és obvi, el coneixement d'una sèrie de missatges intercanviats entre el president Carles Puigdemont i el seu conseller de Salut, Toni Comín, on el president deia textualment que "els nostres ens han sacrificat, almenys a mi", "el pla de la Moncloa triomfa", "vosaltres sereu consellers (espero i desitjo) però jo ja estic sacrificat com suggeria Tardà" i altres frases d'aquest estil han marcat la jornada d'aquest dimecres i han provocat un enrenou considerable en l'espai independentista. Alhora, es destapaven ampolles de cava i es feien tota mena de pronòstics negatius sobre la unitat independentista, la ruptura entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, i fins i tot la sempre intrèpida Soraya Sáenz de Santamaría exigia al president del Parlament, Roger Torrent, que obrís una nova ronda de converses per designar un nou candidat que, segons la seva opinió, hauria de ser Inés Arrimadas.

No deixa de ser cridaner que es regirin missatges de whatsapp com si fossin declaracions públiques i fossin escrits per ser divulgats i comentats. El cinisme és enorme, ningú no diu en un missatge privat el que després acaba declarant no pas a un mitjà de comunicació, no pas en un acte públic, sinó en una reunió política, d'amics o fins i tot familiar. Però això passa ràpidament desapercebut ja que qualsevol element és bo per donar un cop més per liquidat el procés. Ho lamento pels qui així ho sostenen però l'erren en el vaticini i aquesta vegada tampoc no tindran premi. Hi continuen havent 70 diputats independentistes per investir el candidat que acordin i res no apunta que quan es reprengui el ple del Parlament, que només està suspès, no continuï sent Carles Puigdemont.

I els missatges de whatsapp? I l'enuig de Puigdemont? El president i el conseller d'Esquerra no els han negat, per tant se'ls pot donar per bons. Però assumint que és en el marc de la privacitat i la inviolabilitat en què es produeix la comunicació. Sempre és més llaminer un whatsapp que no pas un discurs polític però la intervenció dimarts de Puigdemont en el vídeo difós per les xarxes socials, hores després que el president del Parlament suspengués la seva investidura, ja era una prova del seu enuig per com havia anat tot. El whatsapp és el picant.

I ara que el procés està mort, què?, es preguntava un presentador d'un programa de televisió i ell mateix continuava dient "perquè no es posaran d'acord, llegeixin, llegeixin... com faran un govern després d'aquestes acusacions? La resposta serà en dies perquè els terminis s'han escurçat. Però de vegades cal tocar fons per veure a prop l'abisme i els més de dos milions de votants expectants i irritats davant d'un espectacle que sens dubte no es mereixen. Aquesta sí que és la força d'un whatsapp.