Una de les característiques del Partit Popular i de l'actual govern espanyol és que no li agrada dialogar i que no en sap. Es podrà discutir què és primer -si no li agrada o si no en sap, de dialogar- però no el fons de la qüestió: l'únic diàleg que practica és amb si mateix. Com deu estar el pati que el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha clavat aquest dijous una sonora bufetada parlamentària a l'Executiu a compte de la convalidació del decret llei que pretenia desmuntar el monopoli al sector estratègic dels estibadors i, en conseqüència, la seva liberalització. El fet és de tot menys anecdòtic: des del 1979 cap govern no havia perdut al Congrés dels Diputats la convalidació d'un decret llei. Per a un polític que si alguna cosa es considera és, sobretot, previsible, entrar d'aquesta manera sobtada en el rècord Guinness de la democràcia espanyola en els últims gairebé 40 anys és alguna cosa més que un disgust passatger.

Sobretot perquè per davant té l'aprovació dels pressupostos -difícil, si no impossible- i una minoria parlamentària que l'obliga a fer concessions en la creació de comissions parlamentàries com la de l'Operació Catalunya o la corrupció. I el PP i Rajoy no s'ho passen gaire bé precisament en el terreny de la recerca de consensos, acords o diàlegs. Se sap molt bé a Catalunya, per més que un vernís de negació a tot, de judicialització de la vida política i de tensar el text constitucional hagi desembocat en l'absurd més absolut que el govern espanyol no vol parlar de res amb el govern català. Ni del referèndum ni del compliment dels 45 punts més que va dur el president Puigdemont a Rajoy ja fa un any. Però esclar, de vegades sembla que l'oposició a la independència pot actuar com a únic ciment per lligar forces tan dispars i no sempre és així.

Rivera ha aprofitat una escletxa parlamentària i ha despullat el rei. Sens dubte, hi haurà revenja a les files del centredreta espanyol. Paradoxes de la vida: al Madrid embassat on arribarà, d'aquí a poques setmanes, amb l'objectiu de liderar els socialistes, Susana Díaz, l'assassina política de Pedro Sánchez en aquell dramàtic comitè federal del PSOE, Rajoy i Rivera han protagonitzat en la via pública el seu primer gran duel. I mentrestant, a Barcelona, Oriol Junqueras aprofitava el XX aniversari de la Fundació Irla per predicar l'amor com la millor expressió del combat polític. Dubto que a Madrid l'entenguin.