Acabi com acabi el recompte de les eleccions presidencials dels Estats Units, les prediccions de les empreses dedicades als estudis demoscòpics dels resultats electorals han resultat ser un rotund fracàs. Com el 2016, amb la victòria de Donald Trump, han estat incapaços de diagnosticar l'extrema polarització del vot i que el resultat final acabaria decantant-se en algun dels estats clau del centre del país per uns quants i definitius milers de sufragis.

A falta del tancament definitiu de l'escrutini en els diferents estats podem estar davant d'una situació insòlita en la qual tant Trump com Joe Biden es proclamin guanyadors dels comicis. De fet, el primer ja ho ha fet seguint el seu habitual i arrogant comportament sense esperar ni tan sols que el recompte estigués prou avançat. En el cas del candidat demòcrata s'ha optat per esperar que els resultats fossin més definitius i la victòria es donés per segura.

La important desviació de les prediccions electorals té molt a veure amb el que succeeix amb el vot quan un candidat és tan injuriat per l'opinió publicada com Trump. El marge d'error s'amplia perquè els seus votants es resisteixen a dir la veritat, davant el que llegeixen, escolten o veuen i a partir d'aquí no hi ha predicció que aguanti el resultat real. Això s'amplifica amb un candidat demòcrata innocu com Biden, incapaç de despertar la simpatia necessària durant tota la campanya, i uns comicis en què el vot, al final, era, es miri com es miri, a favor de Trump o en contra de Trump. De fet, Biden va guanyar la nominació en una situació prepandèmia i quan es considerava molt difícil desplaçar el president de la Casa Blanca.

El resultat final de tot aquest greuge politicolegal o més aviat legal-polític es presenta enormement incert ja que l'experiència permet pensar que Trump no té intenció de rendir-se fàcilment i el seu anunci que pensa impugnar els resultats de diversos estats i arribar fins al Tribunal Suprem no és una fanfarroneria més del president sinó una amenaça real. De fet, ja ha demanat ajut econòmic -tampoc no és que el necessiti- als seus simpatitzants per impugar els resultats i ha començat a a actuar legalment en estats com Michigan, on ha demanat que s'aturi el recompte i en l'estat clau de Wisconsin, on ha demanat un nou recompte. Salvant les distàncies, els Estats Units ja van viure una situació semblant encara que molt més restringida l'any 2000 a l'estat de Florida, on George W. Bush va acabar guanyant gairebé 50 dies després de les eleccions els 29 vots que el van fer president i una vegada Al Gore va llançar la tovallola, fortament pressionat per molts dels seus. Els demòcrates no cometran de nou aquell error 20 anys després i veurem a partir d'ara com funcionen els ressorts dels Estats Units, que no s'havia trobat en una situació tan enrevessada com aquesta després d'una elecció presidencial.

Una última consideració: els europeus, també els espanyols i els catalans, han de deixar d'interpretar els Estats Units amb els ulls del vell continent si volen fer una mínima aproximació al que ha succeït en aquell país. Les prevencions de molts analistes durant l'apassionant nit de dimarts i els apriorismes cap al sistema de vida nord-americà només fan que contribuir a presentar com una cosa estrambòtica per part de la ciutadania d'aquell país el fet de votar un candidat tan estrafolari com Trump. I explicar l'estat de les coses mai és tan senzill.