Reconeguem-ho: el circ de la política no havia tingut mai un estafador de la talla de Pedro Sánchez al post de comandament de la política espanyola. En els meus 43 anys de professió, que van començar amb Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat i Adolfo Suárez a la Moncloa, un ha vist passar de tot. I, no siguem ingenus: les travetes no són només a l'adversari i el joc brut està a l'ordre del dia. Però res del viscut anteriorment no és comparable a això de Sánchez: amb l'actual president del govern espanyol, les notícies no aguanten ni unes hores i les portades dels diaris de paper queden desfasades, per importants que siguin, des del mateix moment en què surten de les rotatives. Cauen més ràpid que la fruita madura i, mentre passa això, l'estafador gaudeix i gaudeix amb el caos que sembra.

Potser pensa que així posem l'accent en com va deixant a la cuneta Esquerra Republicana primer, després el PNB i, finalment, Bildu. Amb Podemos i Pablo Iglesias es limita a enviar-li la vicepresidenta Nadia Calviño perquè el desautoritzi i fer evident, potser aquest és el seu objectiu, que als promotors del 15-M i de la revolució d'esquerres se'ls pot domesticar amb llocs al Consell de Ministres. Mentre Sánchez du a terme l'acció, no es parla, per exemple, del milió de persones que no han cobrat els ERTO, que són el triple dels que reconeix el govern espanyol.

L'últim episodi viscut amb Bildu amb motiu de l'última pròrroga —la cinquena— de l'estat d'alarma, que consisteix en un acord escrit entre la formació abertzale, PSOE i Podemos per a la supressió de la reforma laboral del PP, en molt poc temps està realment a l'altura de l'estafa de l'estampeta, la de la loteria, la del Natzarè o la del tocomocho. En un parell d'hores, es passa de fer públic el document, que atorga a Bildu unes medalles que irriten sobre manera el PNB, a ser esmenat des de la Moncloa amb ús previ del típex en un dels paràgrafs. Iglesias respon irritat: "Es derogarà per complet" i dirigint-se al PSOE li etziba: "El que està firmat obliga". Arnaldo Otegi adverteix a Sánchez: "El que es pacta es compleix". La CEOE, irada, es retira de la taula de negociació amb el govern espanyol. Fins que Calviño trenca l'encant: "No som aquí per crear problemes".

No serem els catalans els que exigim, a partir d'ara, un relator perquè certifiqui els acords amb el govern espanyol en una taula de negociació inútil. Ho seran tots els que es reuneixin amb Sánchez, si no volen quedar despullats cada vegada que tanquen un acord. El més sorprenent és que, després d'haver-los enredat, Sánchez intentarà en un parell de setmanes una sisena pròrroga i hi haurà formacions disposades a mossegar l'esquer. La màgia del poder també és això.

Fa 48 hores, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha perdut la majoria a l'Assemblea Nacional que havia aconseguit en les legislatives del 2017. La seva formació, La República en Marxa, ha anat perdent suport dels 314 parlamentaris que va obtenir. Aquest dimarts se n'ha quedat amb 288 després que set diputats dissidents l'hagin abandonat i la majoria absoluta està en 289. Li tocarà remar mentre els partits de l'oposició ja li exigeixen que convoqui eleccions. Sánchez no l'ha tinguda mai, aquesta majoria, però poc li importa. Se sent immune a la crítica i sabedor que, encara que ell sigui el caos, no hi ha alternativa.