Des que el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, va dir fa uns mesos que l'independentisme feia comèdia i acabaria votant favorablement els pressupostos generals de l'Estat ha plogut molt. Tant que, per exemple, Borrell és una ombra política del que llavors era i la seva estrella no havia començat a declinar com ostensiblement es podia observar a la foto de família del govern espanyol a les escalinates de la Llotja de Mar. Els ministres hi esperaven el president parlant entre ells i Borrell, sol, amargat i atribolat, no tenia ningú amb qui conversar.

El cert és que Borrell no tenia raó llavors i tampoc no la tenen els que ara prediquen que de la minicimera de dijous passat entre els dos governs i del comunicat posterior es pot inferir un avenç en la direcció cap a l'estació final que no seria cap altra que l'aprovació dels pressupostos. El comunicat ha estat un primer pas cap al diàleg efectiu, però la repressió, els presos polítics i el referèndum no formen part encara de cap agenda, ni pública ni privada. Les amenaces que sense pressupostos el govern espanyol no podrà aguantar gaire més i l'independentisme obrirà la porta a un executiu entre el PP, Cs i Vox no fan efecte almenys en Jordi Sànchez, que lidera Junts per Catalunya a la presó de Lledoners . "No se'ns pot demanar una rendició i una renúncia només per evitar que la dreta i l'extrema dreta governin a Espanya", ha dit aquest diumenge el diputat empresonat.

Som, en conseqüència, més o menys on érem. Molt lluny del sí, però sense descartar-lo absolutament si hi ha un moviment potent a l'agenda independentista, una cosa que ara com ara sembla impossible, per més que a Madrid la dreta de mala jeia i franquista confongui el que escriuen els seus mitjans amb la realitat. El comunicat deixa marge per al referèndum quan parla de seguretat jurídica i obvia, a diferència de vegades anteriors, la Constitució i l'ordenació jurídica vigent, com ràpidament ha assenyalat el professor Joan Queralt en un brillant article publicat com cada diumenge en aquest diari.

El no als comptes de l'Estat continua sent no, sobretot perquè a Pedro Sánchez ningú no el pren molt seriosament. I, sense una proposta que inclogui presos i referèndum, l'independentisme li ha dit per activa i per passiva que ho té tot perdut.