L'aeroport del Prat viu des de fa setmanes un caos de baixa intensitat, fruit, en bona mesura, dels problemes originats per la companyia Vueling. Ja se sap que al Prat, quan Vueling esternuda, Barcelona agafa un refredat, atesa la forta dependència de l'aeroport envers l'esmentada aerolínia. Milers de persones han estat seriosament afectades els darrers dies per les cancel·lacions que hi ha hagut i altres desenes de milers han vist com els seus vols patien retards importants que, en part, eren camuflats dins de l'augment del trànsit aeri que es produeix tots els estius, però que, en aquest cas, tenen un origen perfectament clar.

Per a aquesta setmana està programada una vaga de dos dies dels tripulants de cabina de Ryanair. Els treballadors d'Iberia, per la seva banda, també faran dos dies de vaga aquesta setmana, just després de Ryanair, i dos més la primera setmana d'agost. S'ha desconvocat la vaga de treballadors d'AENA que estava prevista a partir del 29 de juliol, la qual cosa ofereix un respir si es manté l'acord assolit. El mateix passa amb el preacord a què s'ha arribat a Vueling, encara que el servei d'aquesta firma s'està deteriorant els darrers temps i a l'estiu el seu comportament sol ser bastant deficient.

Tot això provoca que la planificació dels viatges amb avió s'hagi convertit a l'inici de les vacances en una tasca difícil. No és el primer estiu que per una cosa o per una altra les dificultats del Prat acaben ocupant les primeres notícies dels informatius. Molt recent és el caos que va suposar tota la gestió del control de passaports, que es va allargar diverses setmanes i que va provocar un xoc entre la Delegació del Govern espanyol i la Generalitat. Per ser exactes, entre el delegat Enric Millo i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, avui injustament en situació de presó provisional al centre penitenciari de Lledoners.

Hi ha dues coses que solen provocar una gran irritació en aquesta mena de vagues. En primer lloc, que solen coincidir amb períodes de vacances que les famílies han planificat durant molts mesos i que comporten una despesa elevada. La sensació d'impotència dels que es troben immersos en el problema no ha aconseguit ser superada, malgrat que els drets dels consumidors han anat avançant. En segon lloc hi ha la percepció sempre subjectiva que les administracions podrien fer més en aquestes situacions. Tant pel que fa als serveis mínims com a l'obligació que la informació que arriba als afectats sigui puntual i veraç, cosa que, moltes vegades, no és així.

El que és enormement pesat és saber que any rere any es repeteix la situació de l'any anterior. I tothom s'espolsa les culpes de sobre.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat