Entrada la nit, a l'hora que s'iniciava el Telenotícies Vespre de TV3 i el Telediario de TVE, ha comparegut el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, amb aparença de normalitat i de tenir-ho tot controlat però més dubitatiu que de costum i desbordant de paraules buides. En síntesi, ens ha dit dues coses: que un gabinet de crisi actua a la Moncloa des de dijous passat i que va reforçar la seva coordinació dilluns, quan es van fer públiques les sentències del judici del procés, i que havia abordat la situació amb tres entrevistes al llarg del dia amb Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias.

I un, davant el televisor, no pot més que expressar la seva sorpresa per la naturalitat amb què el cap de l'executiu espanyol en funcions comunica que s'ha reunit per parlar de Catalunya sense catalans. O de Barcelona sense barcelonins. No sense independentistes catalans, que és lliure d'escollir si els vol rebre o no, encara que les coses li anaven millor quan hi mantenia una via de diàleg. Així va tombar Mariano Rajoy i va gaudir dels moments de més estabilitat política en la seva curta i tortuosa presidència assolida el juny del 2018. Perquè, és obvi, que tocaria reunir-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra, ja que, entre altres coses, és el màxim representant ordinari de l'Estat a Catalunya. Això diu la Constitució i l'Estatut al qual tant apel·la Sánchez i que després només compleix en aquelles parts que li interessen. També podria reunir-se amb Ada Colau, com a alcaldessa de Barcelona. O amb els grups parlamentaris a Madrid d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya o En Comú Podem. Tot això entraria dins del normal o, en qualsevol cas, seria més correcte i encertat que reunir-se exclusivament amb Casado, Rivera o Iglesias. Allà al Palau de la Moncloa, per les escenes que hem vist en televisió ―recepció a la porta, imatges al despatx, etc.―, l'imberbe Pablo Casado acaba tenint amb la seva cridanera barba un aspecte més presidencial que el president en funcions. Jo, si fos Sánchez, no em mostraria tan flegmàtic. I tampoc no dormiria tranquil a la nit, no per Iglesias, com va dir per justificar la seva negativa a un govern de coalició, sinó per Casado.

Però Pedro Sánchez ha decidit no saber què passa a Catalunya. Diuen que, fins i tot, al PSC hi ha sectors que estan neguitosos per la seva actitud i que es temen el pitjor la nit del 10-N. Jugar als daus quan no és necessari té els seus riscos i, certament, el 10-N és un caprici del doctor Sánchez en la seva alquímia particular on qualsevol invent sembla possible. Per cert: on són tots aquells que deien, durant mesos i mesos, que la sentència seria "com un bàlsam per a la societat catalana" i que serviria "com a escarment per a una generació"? Els Jordis, els autèntics líders socials, han pagat amb nou anys de condemna, nou!, la seva actitud pacifista i els seus intents de rebaixar la tensió aquell 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia. Així podríem continuar amb els líders polítics a la presó o a l'exili i, ara, els lideratges són molt més petits, dispersos i amb una autoritat a la baixa. Aquesta és la realitat, lamentable i dramàtica.

I, en aquest context, el president de la Generalitat compareixerà al Parlament aquest dijous per parlar de les sentències. Torra, callat d'algun temps ençà excepte per realitzar declaracions molt puntuals, pujarà a la tribuna sabent-se qüestionat per membres del Govern. Que això sigui un esperó o un obstacle es veurà en les pròximes hores, encara que els qui el coneixen asseguren que no farà un discurs intranscendent. Potser, perquè intueix que durant el seu mandat ja no tindrà gaires oportunitats de la solemnitat de la jornada parlamentària.