En l'any que fa que Carles Puigdemont  és president de la Generalitat ha demostrat, almenys, dues coses: una gran capacitat per fugir de polítiques i xocs palatins que el despistessin de la feina per a la qual va acceptar el càrrec i, en segon lloc, un punch notable quan entra al cos a cos amb algun adversari. De l'agilitat per sortir de la primera de les situacions ha donat mostres de sobres aquestes últimes setmanes mantenint-se ferm en el compromís inicial de no voler presentar-se a unes futures eleccions al Parlament i concentrar-se en el referèndum, l'objectiu d'aquesta legislatura i el seu propi. Amb aquesta actitud ha guanyat autoritat en aquesta fase del procés encara que no se sap si prou perquè prosperin els pressupostos en les pròximes dates.

La segona característica és la força que demostra en els moviments, en els quals fuig de la retòrica buida i prefereix els cops secs a les insinuacions o frases interpretables. La carta que ha enviat aquest dilluns al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per justificar la seva absència a la Conferència de Presidents n'és un clar exemple. No es limita Puigdemont a una carta de mera cortesia sinó que en 20 línies desqualifica el fòrum de presidents autonòmics -"en el passat ja se n'han celebrat cinc, i si ens remetem al balanç, és fàcil arribar a la conclusió que aquest tipus de reunions són només una posada en escena, però sense cap resultat productiu ni satisfactori"-, reitera "el diàleg permanent per abordar el referèndum i el dia a dia del nostre país" i manifesta que "com a nació que som, ens hem guanyat tenir una relació bilateral amb el govern espanyol".

Fortalesa institucional i pas endavant en la discussió amb Madrid són els dos eixos amb què el president Puigdemont ha obert el compàs de la seva presidència excepcional. La conferència pronunciada al Teatre Romea de Barcelona sota el títol 2017, un any clau per al futur de Catalunya amb la que ha volgut visualitzar els mesos que falten fins al referèndum ja han permès avançar alguns dels problemes que hi ha a l'horitzó i la necessitat d'un cert rearmament de l'independentisme i d'una generositat més gran entre les diferents formacions. El dia que ha començat, ara per ara sense més problemes, la discussió en la comissió parlamentària corresponent dels pressupostos i les partides dels diferents departaments, aquest comentari no és balder ja que el compàs que ara s'ha obert no és segur que resti així aliè a noves turbulències polítiques.