Superada, sembla, la fase de l'ardor patriòtic amb què la Moncloa va voler abordar la crisi del coronavirus i la lluita contra la pandèmia, els uniformats tornen a les casernes i abandonen el faristol des del qual cada dia ens anaven narrant les seves gestes de la jornada i des del qual han ficat la pota unes quantes vegades. D'aquell disseny monclovita d'una campanya de publicitat sota el lema de "lo paramos unidos" van sorgir diferents fases d'actuació i així els portaveus civils van anar deixant pas als militars que, des de fa setmanes, ja eren majoritaris en les compareixences públiques en haver de donar cabuda a l'Exèrcit, a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional.
Algú va maquinar, sens dubte, que una Espanya com l'actual, immersa en una profunda crisi institucional i territorial que afecta també la mateixa direcció de l'Estat i la monarquia espanyola embolicada en un greu cas de corrupció, tenia en la lluita contra la pandèmia una oportunitat per reforçar el missatge de la unitat i que els uniformats eren la palanca ideal per aconseguir-ho. Mentrestant, el rei emèrit ha desaparegut del mapa i fins i tot s'ha especulat amb el seu hipotètic exili després de saber-se l'existència d'un compte a Suïssa de desenes de milions i que els beneficiaris eren el seu fill Felip i la seva neta hereva.
No era aquest el paper que calia fer, com s'ha pogut veure durant setmanes, i a més ha provocat més d'un embolic com el del general de la Guàrdia Civil declarant que el cos "treballava per minimitzar les crítiques al govern". Encara que el ministre de l'Interior es va afanyar a declarar que havia estat un lapsus, després es va saber que hi havia hagut un correu electrònic a les comandàncies de tot Espanya per demanar que identifiquessin i informessin de les notícies falses "susceptibles de provocar estrès social i desafecció a les institucions del Govern". Curiosament, aquesta situació de desgast polític coincidia amb una valoració positiva, segons les enquestes, de feina desenvolupada a petició de molts ajuntaments.
Ara, coincidint amb la primera sortida dels nens al carrer a partir d'aquest diumenge s'ha aprofitat per canviar el format i per donar un protagonisme més important als portaveus sanitaris, cosa que està més en línia amb el que fan la resta de països del nostre entorn. S'inicia amb aquesta sortida dels nens al carrer la primera fase del desconfinament que no té data d'acabament i que ha provocat un inici de cap de setmana caòtic davant dels confusos missatges del govern espanyol. En part, perquè segueix entossudit en el comandament únic després que s'hagi pogut comprovar que havia estat una mala decisió. Tot per evitar que una autonomia, la que sigui, ho faci millor que els ministeris de torn. Al final, sempre acaba sent igual.