Per segona vegada en el termini d'una setmana, el president del govern, Pedro Sánchez, ha refusat contestar qualsevol pregunta que tingués a veure amb la fuga del rei emèrit d'Espanya, el seu periple cap a un parador desconegut, la participació de l'executiu en l'organització de la fugida de Joan Carles I i el cost per a l'erari públic que està tenint ja que viatja acompanyat de funcionaris (guàrdia civils) per a la seva seguretat. Parapetat en la confidencialitat de les converses amb Felip VI, en acabar l'audiència a Marivent, ha esquivat les preguntes que se li han fet en una conferència de premsa i ha derivat cap a la Casa del Rei o el propi emèrit escapat qualsevol informació.
Estem davant d'una situació insòlita —la fuga d'un excap d'estat per acusacions de corrupció— de la qual ningú autoritzat oficialment no vol facilitar cap informació amb el pelegrí argument que és un ciutadà lliure, no està imputat en cap causa judicial i, en conseqüència, té llibertat de moviments. Una explicació que xoca amb el summe interès existent a insistir una vegada i una altra en la inviolabilitat dels seus actes d'acord amb l'article 56.3 de la Constitució. I que és contrària a les veus que apunten que després de la seva abdicació, el 2014, pot ser jutjat per tots els delictes duts a terme a partir d'aquesta data.
És un ciutadà lliure, però no és un ciutadà més. I és aquí on el silenci de Pedro Sánchez té poc o res a veure amb la confidencialitat dels despatxos amb Felip VI. És un silenci còmplice d'una apagada informativa que compromet seriosament el govern. No és la vida privada del rei emèrit la que ha de ser objecte d'una explicació per part del president del govern sinó la participació de l'executiu en una fugida a l'estranger que el mateix vicepresident del govern, Pablo Iglesias, va qualificar d'indigna i per la qual va demanar en veu alta a Joan Carles I que respongui dels seus actes "a Espanya i davant del seu poble".
D'això es tracta: de denunciar la capa protectora i col·laboracionista del govern en una actuació indigna de l'emèrit, que lluny de situar una barrera entre l'escapat i la resta de la família reial fa que tot sembli el mateix.