És difícil d'entendre que un govern de coalició hagi de tenir més ministres que un de monocolor i encara que són temps de predicada austeritat, Pedro Sánchez donarà a conèixer aquest diumenge el seu nou executiu amb fins a 22 ministeris, incloses les quatre vicepresidències. Són cinc més de les que tenia Sánchez en la legislatura de la moció de censura i nou més que Mariano Rajoy. Un nom més i el banc blau del Congrés dels Diputats hauria començat a tenir algun problema per acollir el govern de coalició acabat de crear.

Del nou executiu espanyol destaquen les quatre vicepresidències quan com el màxim que hi havia hagut eren tres amb Jose Luis Rodríguez Zapatero. La manera com va crear Pedro Sánchez la quarta vicepresidència, la de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, per a Teresa Rivera, va ser tota una sorpresa per al seu soci Pablo Iglesias. La qüestió pot semblar menor però no ho és: És normal provocar un desacord així abans de començar a treballar només per diluir el protagonisme de Iglesias? O és més aviat un acte de deslleialtat al que s'havia acordat i firmat?

El fet que l'últim ministeri que hagi estat donat a conèixer, en la mesurada estratègia de Sánchez d'anar dosificant els anuncis per mantenir la intriga i alimentar les travesses, sigui el de Justícia en la persona de Juan Carlos Campos és, certament, una circumstància que acaba sent un exemple real de la situació actual. La justícia és la patata calenta d'aquest nou govern i, en alguns aspectes, la columna vertebral en què hauran de recaure el veritable canvi de rumb en les relacions entre Catalunya i Espanya. La desjudicialització de la política és la pedra angular per rebaixar el conflicte i aquí la fiscalia i els tribunals hi tenen molt a dir.

I és normal que Miquel Iceta miri de guanyar temps en el desenvolupament dels possibles acords que es puguin assolir en la denominada taula de diàleg, que, papers en mà, hauria de tenir la seva primera reunió abans de dilluns 27 de gener, tal com es va firmar que seria "en el termini de quinze dies des de la formació del govern d'Espanya", i que "establirà els terminis concrets per a les reunions i per presentar conclusions". Però és necessari avançar que ni en aquest assumpte, ni en cap altre, el govern no tindrà els cent dies de gràcia que se'ls solia donar abans als executius. Ara, el temps apressa ja que són moltes les carpetes que  cal resoldre.