Comença a ser una mica més que obscè el paper del govern espanyol davant de les notícies que es van coneixent de la corrupció de Joan Carles I. L'embolcall dels partits del règim, amb la més que sorprenent complicitat de Podemos, està deixant una foto preocupant per a la democràcia espanyola. Les notícies ja no són rumors interessats sinó que són declaracions del gestor del seu compte suís a la banca Maribaud. No són afirmacions recents sinó que van ser fetes davant del fiscal suís el 2018 i casualment estan sent conegudes en plena pandèmia pel coronavirus i amb l'estat d'alarma d'obligat confinament, que ara es comença a desescalar, plenament vigent. No hi haurà soroll dels partits, no hi haurà manifestacions, no hi haurà una mirada acusatòria, no hi haurà una repulsa dels mitjans de comunicació a l'altura de la gravetat dels fets. Sí que hi haurà, en canvi, un nou intent de tapar tot el que es va sabent i que afecta greument la monarquia espanyola.
Com no pot escandalitzar el que ha declarat el banquer del rei emèrit? Com es pot mirar cap a un altre costat quan ha declarat el fiscal suís que en una ocasió, el 2010, sent cap de l'estat, li va lliurar al seu despatx 1,7 milions d'euros en efectiu que, segons li va dir, li havia donat el rei de Bahrain? Pot ser creïble que fos una donació com li va dir el monarca o era, com tot apunta, una més de les suculentes comissions? També crida l'atenció el sistema fet servir i la seguretat amb què es movia entre els països del Golf i Suïssa. Com pot impactar en la societat espanyola que es conegui ara que Joan Carles I campava pel món amb maletes en efectiu de diversos milions d'euros que acabaven dipositats en un compte a Suïssa?
En dues ocasions el Congrés dels Diputats ha rebutjat la creació d'una comissió d'investigació. És probable que es torni a demanar i que torni a ser rebutjada per interessos d'estat. Estem parlant d'un compte que va rebre entre altres donacions una de l'Aràbia Saudita de 65 milions d'euros i que anava a nom de la fundació panamenya Lucum de la qual Joan Carles I era el primer beneficiari i el rei Felip VI el segon. L'actual monarca ha provat de distanciar-se de la situació del seu pare i fins i tot va emetre al març un dur comunicat amb Joan Carles I afirmant que renunciava a l'herència. El tallafoc va ser insuficient ja que durant molt temps no va fer res i tan sols va reaccionar quan l'escàndol ja estava circulant pels mitjans de comunicació.
La societat offshore de Joan Carles I és, en aquests moments, una important font de problemes per a la monarquia espanyola i per a la imatge d'Espanya a l'estranger. No és la millor carta de presentació quan demanes diners a Europa que la corrupció hagi arribat a la mateixa família reial espanyola.
Aquest fet no ha obert cap informatiu de televisió a Espanya i en la premsa de paper d'aquest dissabte tindrà de ben segur entre poca i gens de presència.