L'esperança de la vacuna per lluitar contra la Covid-19 ja és una realitat. Encara que falten molts mesos, potser fins i tot gairebé un any, perquè es pugui considerar que el coronavirus està sota control —el nombre de persones vacunades ha de ser significatiu—, és obvi que som davant d'un gran avenç que hauria de tornar en un termini raonable una certa normalitat al planeta. La vacuna de Pfizer i el seu soci alemany BioNTech s'ha posat a caminar aquest dimarts a l'Hospital Universitari de Coventry, al centre d'Anglaterra. És probable que a finals de setmana les autoritats sanitàries dels Estats Units li atorguin els permisos necessaris perquè allà també sigui una realitat.
Hi ha en marxa altres vacunes que serà qüestió de setmanes que segueixin el mateix camí que la de Pfizer. No deixa de ser xocant que mentre molts ciutadans es llancen compulsivament a comprar saltant-se tota mena de consells de les autoritats sanitàries, en unes imatges que semblen calcades a les de l'època pre-Covid, la comunitat científica lluiti perquè hi hagi un remei efectiu a la pandèmia, com sabent que s'ha d'afanyar, ja que l'esgotament o el cansament fa que consells tantes vegades repetits com la distància física deixin de ser una prioritat.
L'arribada de la vacuna és el preludi del pròxim debat que ja no serà exclusivament científic sinó que l'opinió pública hi tindrà molt a dir: "M'he de posar la vacuna?". Un sent opinions per a tots els gustos: des dels que tenen clar que sí fins als que opinen el contrari i entremig hi ha una barreja de desinformació i expectativa. En canvi, entre les autoritats sanitàries el consens és bastant alt, gairebé unànime, del fet que és un debat artificial i que és clar que la població s'ha de vacunar quan li arribi el moment.
I, mentrestant, vigilància màxima i a esperar que el temps d'espera sigui el menor possible. I un desig: que la batalla política no es traslladi al tema de les vacunes. Ja hi ha bastanta politització per afegir-ne una de nova.