Si jo fos Pedro Sánchez, esperaria el pitjor i no donaria l'elecció per segura fins que l'últim dels 350 diputats hagi votat dimarts vinent en la segona i última sessió per a la seva investidura com a president del govern espanyol. L'Espanya rància, la dels 'tamayazos', la guerracivilista, l'antidemòcrata, la del deep state, la que violenta lleis i afina fiscalies, la dels mitjans de comunicació simplement colpistes, la que maniobra indistintament rere organismes foscos com la Junta Electoral Central o la que es parapeta darrere el Suprem o el Constitucional amb la unitat d'Espanya com a única llei, està disposada a tot.

Mai una investidura d'un president del govern espanyol va fer tanta vergonya i va allunyar tant el Congrés dels Diputats dels parlaments europeus als quals diu que s'assembla. Hi ha democràcies de primera i de segona, igual que hi ha parlaments de primera i de segona. Benvinguts siguin els nouvinguts a la crispació que ara sembla que han descobert Inés Arrimadas o la popular Cayetana Álvarez de Toledo. Arrimadas fa anys que fa el mateix al Parlament de Catalunya enmig d'un fervent suport dels que ara diuen que estan horroritzats. És clar que els numerets contra els independentistes a Madrid sempre fan més gràcia i la famosa reconciliació era una gran farsa. La lliçó que va oferir el Regne Unit, començant per la monarquia, amb els exlíders de l'IRA queda molt lluny dels crits d'"assassins" contra la diputada de Bildu.

El trist i preocupant espectacle del Congrés dels Diputats d'aquest diumenge no és més que un avanç del que ha d'arribar encara. En unes quantes hores han caigut totes les mentides: la persecució als independentistes era una manera de salvar el règim abans que tot explotés. Avui Espanya està trencada en mil trossos. La seva imatge internacional està molt disminuïda i ja no hi ha Espanya Global que pugui arreglar el desastre. No és que no tinguem cabuda els catalans, sinó que molts espanyols estan horroritzats amb el que han vist.

El camí iniciat per Pedro Sánchez amb aquesta investidura és probable que no tingui retorn, encara que també és cert que això mateix semblava després de la moció de censura. Però llavors la dreta estava KO i no crescuda com ara, amb Vox al capdavant marcant el ritme de la marxa. Veurem si aquest 6 de gener a la Pasqua Militar que presidiran els Reis al Palau Reial amb tots els comandaments dels tres exèrcits i de la Guàrdia Civil no hi ha cap sortida de to.