A la ja més que coneguda pèssima gestió sanitària per part el govern d'Espanya, les conseqüències de la qual s'estan encara pagant pel que fa, per exemple, a l'absència de prou material per fer front al coronavirus o al nombre de morts reals que ha provocat, i que disten molt de ser les que cada dia se'ns comunica en aquesta mena de parte oficial de civils i militars, comença a sorgir de manera més que preocupant una alarmant sensació de caos sobre com i quan s'ha de procedir al desconfinament.

Els ministres es contradiuen els uns als altres, confonen l'última pròrroga de l'estat d'alarma que s'ha anunciat fins al dia 26, amb la tornada progressiva a la normalitat i parlen de manera imprudent d'escenaris de desescalada. Això en uns moments en què l'únic que sembla evident és que les morts ja no creixen a un ritme com el de la setmana passada i tan sols es pot dir que la corba s'ha aplanat però li falta molt per al final. Ho reflecteix el fet que en les últimes 24 hores hagin mort 757 persones, que eleven el nombre total a 14.555.

Hem anat denunciant la incompetència del comandament únic que es va atribuir el govern espanyol i que ha deixat de banda les comunitats autònomes, amb les quals Pedro Sánchez es reuneix setmanalment de manera telemàtica per comunicar-los una sèrie de decisions que mai no ha consensuat abans. Si hi estan d'acord, bé, i si no, també. El desconcert sobre totes les mesures que es van adoptant genera incertesa jurídica, econòmica i social. S'aproven reials decrets que tensen innecessàriament treballadors i empresaris i s'explota d'una manera populista la definició de persona vulnerable. No perquè no n'hi hagi, certament, i lamentablement cada vegada n'hi hagi més, sinó perquè no tothom és vulnerable.

Al govern espanyol no se li ha d'exigir ara que defineixi bé què és el que realment canvia a partir de maig o de juny, que no se sap amb absoluta certesa, sinó a partir de diumenge dia 12, quan acaba el confinament total. Amb el nivell de confusió actual, el caos de la setmana que ve pot acabar sent èpic. Per no parlar dels pagaments fraccionats a Hisenda que s'han de fer abans del dia 20 d'aquest mes, com l'IVA, la qual cosa s'afegeix a la situació d'indefensió dels autònoms en el pagament de la quota el març passat, o l'inici de la presentació de declaracions de renda, que s'ha mantingut com si res.

La solució és fàcil: menys rodes de premsa de propaganda i més informació per als ciutadans. I, si és possible, aquesta vegada que no sigui a les dotze de la nit.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat