Hi ha un estat d'ànim a Lleida, cada vegada més creixent, que en sentir-se una mena de Ventafocs de Catalunya no s'ha prestat prou atenció a l'evolució del coronavirus a la capital i la resta de municipis de la comarca del Segrià. La gent està preocupada quan escolta el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, assegurant que hagués preferit que la Generalitat hagués adoptat abans la decisió de confinar el Segrià i ningú no li explica per què no es va fer. Com ho està quan parla que la consellera Alba Vergés va descartar divendres a la tarda el confinament en una roda de premsa a Lleida i menys de 24 hores després s'aprovava a Barcelona. L'enuig, en general, està molt a flor de pell, és ciutadà i molt transversal, no contra una administració o una altra, sinó contra els poders públics en general ja que hi ha la impressió que si no es tractés de Lleida, la quarta província de Catalunya, tot s'hagués fet amb més cura i mirant d'actuar amb més sensibilitat. Tacte és segurament el que ha faltat amb un territori que se sent menystingut: i no en aquesta situació en concret sinó en general

Perquè hi ha seriosos dubtes que les mesures adoptades acabin sent una solució. El carrer Major de Lleida, per posar un exemple, estava aquest dilluns a la tarda atapeït de gent que passejava o seia en alguna terrassa amb unes mesures de distància social més que discutibles. En qualsevol cas, no les que recomana la Generalitat i que, d'altra banda, en molts altres llocs tampoc no es compleixen. Mentrestant, els comentaris que se senten són que "això, a Girona no li hauria passat" en al·lusió a si la mesura s'hauria aplicat de la mateixa manera a les zones més turístiques del país i "amb Lleida tots poden". És un sentiment propi d'un enuig ciutadà que caldria atallar a temps ja que sinó pot donar-se la circumstància que el brot no es controli de manera suficient i que, a més, hi hagi una protesta ciutadana significativa, cosa que fins ara no ha succeït enlloc. De vegades, només cal una simple espurna perquè prengui un foc.

Un col·lectiu que s'agrupa sota el nom de Marea Blanca Lleida ha convocat per a aquest dimarts una cassolada en balcons i carrers per exigir als governs català i espanyol, i també a l'ajuntament, la Paeria, que deixin de desviar cap a la gent la responsabilitat. La Marea Blanca també afirma que no només es necessiten mesures de prevenció individual sinó també de salut pública, socials i laborals. Una cosa sobre la qual estaríem tots d'acord. Algunes imatges, per exemple, de temporers als carrers i sense la mínima protecció sanitària, han estat més que alarmants. Mala notícia que la gent es regiri contra els poders públics en un tema que expressa també moltes altres coses, entre elles, un cert fàstic i el preludi d'una crisi econòmica que serà dura. Mentrestant, ha entrat en servei l'hospital de campanya de l'Arnau de Vilanova Lleida i el propi hospital ha doblat els llits per a pacients amb coronavirus. I es comença a parlar de la possibilitat que el confinament domiciliari sigui una alternativa per aturar els brots de la Covid-19.

I tornen els debats sobre si prioritzar la salut o l'economia. I la por de molts a la pobresa que ve, davant qui amb la seva autoritat vol fer del confinament la seva única resposta política.