Les consultes que se celebraran properament en un total de 26 universitats espanyoles perquè els alumnes es pronunciïn sobre si estan a favor de la monarquia com a forma d'estat o són partidaris d'una república, i que s'han iniciat aquest dijous a la Universitat Autònoma de Madrid, no són més que el reflex del qüestionament de la institució i l'imparable deteriorament que pateix. Ja no és Catalunya l'únic lloc en què la monarquia és àmpliament rebutjada i d'una manera massiva des del discurs de Felip VI del 3 d'octubre del 2017 sinó que a poc a poc va arrelant un sentiment crític en àmplies zones d'Espanya, des del País Basc a Navarra, o a les Balears i Astúries, per citar quatre comunitats més on, amb diferent intensitat, hi ha hagut algun tipus de protestes.

El moviment que ara s'inicia al món universitari, en el qual també participaran quatre universitats públiques catalanes, a més de tenir un cens molt ampli de possibles votants ―900.000 en conjunt― cerca obrir una falca definitiva en el debat sobre el model d'Estat. Només els que menyspreen el poder de la gent de base en aquest tipus de processos els haurien de restar importància. La semblança que té amb els referèndums als municipis catalans sobre la independència, que es van iniciar a Arenys de Munt, és evident. Quan el setembre del 2009 es va celebrar la consulta en aquest municipi del Maresme es va tendir a menysprear el que allà va succeir, que acabaria sent l'embrió de moltes demandes civils i polítiques. Ha hagut de passar temps perquè es veiés la importància d'aquell moviment que es va expandir a una velocitat enorme fins a situar la independència com l'element central de la política catalana.

A la Universitat Autònoma de Madrid, amb una mica menys de 30.000 alumnes, els càlculs més optimistes situaven l'èxit de participació en unes 10.000 persones. Veurem quines són les dades però al migdia ja havia votat molta més gent que, per exemple, en l'elecció del rector de la universitat, una cosa que, en principi, hauria de ser de l'interès dels alumnes. També serà interessant la comparació entre les diferents universitats per zones geogràfiques. En qualsevol cas, el rellotge de l'escrutini ciutadà de la institució monàrquica fa temps que s'ha engegat. Els errors de la família reial espanyola i la rèmora de corrupció que no s'ha volgut investigar en els últims temps pesen com una llosa per més que cada vegada que apareix alguna notícia es vulgui sepultar en el silenci el que és un clamor immens.

Els esforços del president del govern espanyol per domesticar entre els de sempre les noves filtracions de Villarejo que afectarien de ple la Corona i de les quals ja tothom en parla, suposen a l'actual món de la comunicació provar de posar portes al camp. Pedro Sánchez pot lamentar-se i demanar ajuda però més enllà del tarannà moral de Villarejo el control de la informació avui és gairebé impossible.