Es compleixen aquests dies deu anys de la consulta popular per la independència celebrada a Arenys de Munt i que, d'alguna manera, va ser l'origen de l'ampli moviment ciutadà que va implantar votacions similars en molts municipis de Catalunya, inclosa Barcelona. Arenys va ser, en aquest sentit, la punta de llança o l'embrió, com es prefereixi, que va permetre entreveure un camí fins aquella data no desenvolupat, per sacsejar les estructures del país i caminar amb pas ferm i decidit cap a la independència de Catalunya. Ningú no s'imaginava en aquell moment l'empenta que tindria aquella iniciativa, ni tampoc com l'acollirien els partits, sempre pendents de no ser desbordats per una ciutadania cada vegada més exigent i, aquells dies, encara pendent de la sentència de l'Estatut, encara que ja pintaven bastos sobre què acabaria fent el Tribunal Constitucional.

Aquell primer assaig, oficiós, no vinculant i consentit ja va demostrar que hi havia terreny per córrer ja que van votar un 41% dels ciutadans, una xifra respectable pel percentatge de persones que solen involucrar-se en aquest tipus de consultes, i el 96% es van mostrar favorables a donar suport a la independència. Avui, amb el camí recorregut, pot considerar-se fins i tot com una cosa folklòrica la iniciativa del municipi d'Arenys de Munt. Però seria un error fer aquesta valoració, ja que tots els passos donats, igual que la consulta no referendària del 9 de novembre de 2014 impulsada pel president Mas, van acabar desembocant en l'esclat popular del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 organitzat pel Govern de la Generalitat i, com a conseqüència del qual hi ha membres d'aquell Executiu, a més de líders de les entitats sobiranistes, a l'exili i la presó.

Molt ha canviat el país des d'aquell setembre del 2009 en què era president de la Generalitat José Montilla. Pocs s'haurien imaginat que, deu anys després, el camí transitat fos el que s'ha fet. Molt menys es podia pensar en la cruïlla del moment actual, quan convergeixen la vigència de la repressió i una amenaça latent, de manera permanent, cap a qualsevol moviment polític al marge de la Constitució amb uns discursos que persegueixen no perdre les posicions assolides l'1 d'octubre.

El president Torra va apel·lar aquest divendres des d'Arenys a no prostituir més les paraules i va repetir que l'objectiu era la independència. Les seves paraules van ressonar amb força, encara que els fets del seu Govern, certament, tendeixen a matisar sempre les seves declaracions públiques. Sobre Torra pesa també una petició d'inhabilitació per no haver retirat a temps una pancarta al palau de la Generalitat, que jutjarà el TSJC després de la Mercè, la qual cosa el converteix en el primer president de la Generalitat que és jutjat per raons polítiques en ple exercici del càrrec. Les informacions que arriben, a més, són que la justícia està disposada a posar la directa en aquesta vista i que, immediatament després de la decisió del TSJC, el Suprem, amb celeritat, podria dur a terme una inhabilitació exprés del president durant el primer trimestre de l'any vinent.

Arenys va ser l'inici del tsunami democràtic i un exemple de com la ciutadania organitzada acaba desbordant les expectatives. I sorprenent.