A Madrid estan ufanosos i feliços l'establishment i el PSOE perquè en el primer round del CatalanGate han aconseguit pagar un peatge molt baix. A saber, la constitució de la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats i que el Defensor del Poble obri una investigació sobre si hi ha hagut il·legalitats en l'actuació del CNI o de qualsevol altre servei de seguretat. Dos camins que no porten enlloc i que són un cànon molt barat quan en plena explosió del cas més important d'espionatge massiu, indiscriminat i il·legal semblava que la bomba de rellotgeria podia posar Pedro Sánchez contra les cordes i fins i tot que rodés algun cap del Consell de Ministres. Entre Bildu, el PNB i PDeCAT facilitant prou vots per tirar endavant el decret de mesures econòmiques per pal·liar les conseqüències de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i el Partit Popular prest al rescat per si fallaven els partits minoritaris, Sánchez va tenir no una sinó dues cartes amb les quals poder jugar i desactivar la primera envestida del CatalanGate.

Així han iniciat el pont del 2 de Mayo, Dia de la Comunitat de Madrid, amb la qual cosa l'activitat política a la capital espanyola es paralitza fins llavors i hi ha rogatòries als ministeris perquè s'hagin calmat una mica les aigües i la comissió de secrets oficials els doni una mica d'oxigen. Que això sigui així dependrà de diverses coses i, molt prioritàriament, que l'independentisme s'acabi creient o no l'enganyifa que se'ls ha posat davant i que no és més que un decorat per justificar una versió oficial. A hores d'ara, ningú no pot esperar que d'allà surti alguna cosa més que no sigui que el CNI ho ha fet tot d'acord amb la legalitat i, a tot estirar, que es faciliti als presents el nom dels espiats amb autorització judicial. Encara que això últim tampoc no pot ser que acabi sent comunicat a ses senyories i, si és així, explicat a l'opinió pública, ja que, en teoria, no pot ser divulgat.

Passi una cosa o l'altra, és important tenir clar que cal continuar picant pedra per exigir la comissió d'investigació, on hi ha la fractura més gran dels socis de Sánchez amb el PSOE. És allà on es farà evident que els socialistes, si la volen evitar, han de recórrer al Partit Popular de Feijóo o fins i tot pitjor: a Vox, a qui sempre tindran a favor d'una iniciativa així reclamada pels independentistes. La geometria variable que tan bé juga, com demostra habitualment Pedro Sánchez, té en l'assumpte del CatalanGate algun glop indigest que el pot obligar a quedar exposat al costat de males companyies.

Perquè costa molt no comparar, en l'arquitectura mental socialista, la comissió de secrets oficials amb la taula de diàleg. La segona, en la qual mai no han cregut, ja s'ha vist el recorregut que li han volgut donar. Primer una foto, després displicència i, finalment, sepultada sota moltes carpetes perquè ningú no se'n recordi. Ara, ha quedat definitivament al congelador per a ambdues parts -PSOE i Esquerra-, però el cert és que feia mesos que ja estava a la cambra frigorífica a -20º. Ara, potser està a -25º, però no ha canviat del bagul en el qual es trobava. Que l'independentisme no caigui en aquest miratge és gairebé de primer de política, però coses més estranyes s'han vist aquests últims temps.

Un últim apunt: la votació conjunta d'Esquerra, Junts i la CUP de dijous passat contra el decret llei del govern espanyol de mesures econòmiques com a resposta a la gravetat d'un govern que espia massivament i il·legalment els independentistes tindrà continuïtat o ha estat flor d'un dia? Perquè es pot anar separats en molts temes, però en aquest, en el qual han estat espiats fins i tot l'actual president de la Generalitat mentre negociava amb Pedro Sánchez o els advocats defensors dels presos i exiliats polítics, els partits hauran d'explicar molt bé a la ciutadania que el millor és fer la guerra cada un pel seu compte.