Vaig conèixer Heribert Barrera en ple apogeu polític: diputat a Madrid el 1977 i president del Parlament entre 1980 i 1984. En aquell inici de construcció de l'autonomia catalana en què semblava possible que Catalunya tingués un veritable poder polític i financer, i que la Generalitat no seria una administració que sobretot el que acabaria fent seria pagar nòmines als funcionaris. Barrera venia de l'exili, tenia un caràcter fort que el feia semblar esquerp amb la gran majoria de periodistes i era marcadament anticomunista. No va votar la Constitució espanyola i més d'una vegada havia dit que aquest era l'honor més gran de la seva carrera política.

Es va confondre anant a Madrid a una audiència amb el Rei el 1977 i en comptes d'anar al Palau de la Zarzuela va acabar al teatre de la Zarzuela. Tot un avís del que vindria anys després, quan costa distingir el palau del teatre. Va encertar en moltes més coses que no les que es va equivocar, i quan va morir, el 2012 l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar amb els vots a favor dels partits que governaven la ciutat —PSC i ICV—, i també de Convergència i Unió i d'Esquerra, que eren a l'oposició, la Medalla d'Or a títol pòstum dos mesos després de la seva mort.

Va ser una condecoració merescuda i d'acord amb la seva biografia. També amb el seu sacrifici antifranquista —va lluitar en la batalla de l'Ebre— i la dignitat amb què havia ocupat el segon càrrec més important Catalunya. No hi va haver debat quan se l'hi va concedir a títol pòstum el 2012, ni durant els vuit anys transcorreguts des d'aleshores. Fins aquest dimecres en què l'aliança que de veritat funciona a la capital catalana per a les coses serioses en el consistori va decidir retirar-li la medalla. Ada Colau i Manuel Valls es van tornar a aliar i la iniciativa del segon va sortir aprovada amb els vots dels comuns, el PSC, Ciutadans i PP. Els vots de Valls perquè la perdedora Colau continués d'alcaldessa, certament, no van ser gratis.

Quin pacte té Colau amb Valls que vota la retirada de la medalla a Barrera però s'absté en la votació perquè la retirin a Joan Carles I després de l'aparició dels casos de corrupció, o vota en contra que la retirin a Felipe González després de les noves revelacions sobre el seu paper en els GAL? Hi ha més exemples de Medalles d'Or de la Ciutat envoltades per la polèmica si s'inicia una política revisionista, com és la de Juan Antonio Samaranch, que és més que discutible, ja que suposo que no es va tenir en compte el seu passat franquista a l'hora de concedir-l'hi el 1992. O el cas del cantant Loquillo.

L'acció de Colau com a alcaldessa és, a més, un dels grans actes de cinisme als quals ens té tan acostumats durant els últims anys. I un només pot sentir una enorme vergonya amb la decisió de l'Ajuntament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Jordi Galves
Diari de la revolta (140) Manuel contra Heribert Jordi Galves