Acostumada a moure's en corrents favorables i sense que ningú digui ni piu a cap de les seves decisions, o en tot cas que li facin com a màxim un lleuger pessigolleig, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha ensopegat per primera vegada amb l'efecte bumerang d'una notícia que ella mateixa va contribuir a alimentar: el desgraciat cas de la dona amb tres fills desallotjada del seu domicili a Sants per ordre judicial. En les últimes 24 hores, Colau ha començat culpant el Govern i els Mossos d'Esquadra pel desplegament realitzat i per la manera com es va dur a terme el desnonament; ha continuat tenint una insòlita baralla a Twitter amb el compte de la policia autonòmica, que es va sentir atacada de manera injusta per l'alcaldessa; ha continuat reconeixent, a la seva manera, el seu error en el tema de la policia catalana i desviant la qüestió cap a altres aspectes relacionats amb la coordinació; per acabar responsabilitzant el PP per la legislació espanyola de desnonaments.

Pel mig, alguna declaració pública en la qual es notava fàcilment la seva incomoditat amb l'evolució que havia tingut el tema. És molt normal que així fos, ja que si alguna cosa caracteritza l'alcaldessa és el seu olfacte per esquivar els conflictes que puguin minvar la seva alta popularitat i aquest de seguida va intuir que era un d'ells. Però el tema potser hauria acabat aquí o s'hauria concentrat en una més d'aquestes picabaralles polítiques tan avorrides si no hagués estat per la dada que va aportar el jutge encarregat del cas del desnonament durant la jornada. La dona desnonada havia sol·licitat al juny un pis social a l'Ajuntament i el jutge havia allargat tres mesos la seva decisió perquè el consistori hi trobés una solució.

Aquesta dada és transcendental per formar-se una opinió completa; és molt important, ja que el pis social que va facilitar l'Ajuntament a la família desnonada dimecres a la nit, quan es va produir el desenllaç, se'ls hauria pogut lliurar abans i una part del problema s'hauria evitat. És d'esperar que, en nom de la transparència i bon govern, Colau doni explicacions de per què no va prendre abans aquesta decisió -les del seu regidor d'Habitatge assenyalant que estaven tramitant els papers són del tot insuficients-. I perquè els ciutadans puguin comptar amb una opinió que no han tingut.

En qualsevol cas, Colau també hauria d'extreure'n una lliçó: val la pena documentar-se bé abans d'engegar el ventilador. Ja que si no un acaba ensopegant amb l'obstacle més insospitat.