Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo continuaran governant al País Basc i Galícia. El primer ho farà per tercera vegada, encara que els seus vuit anys de lehendakari quedin fins i tot lluny dels catorze de José Antonio Ardanza; Feijóo, amb la seva majoria absolutíssima, enfilarà la seva quarta majoria absoluta i si completa la legislatura, podrà assolir els quinze anys de Manuel Fraga, tota una fita en aquella comunitat. Però aquest titular no explica tot el que ha passat aquesta nit electoral. Aquestes són, a parer meu, les vuit claus de la jornada electoral.

La primera: la suma del PNB i Bildu aconsegueix un rècord històric al Parlament basc. Els seus 53 escons, dels 75 que té la Cambra legislativa, superen àmpliament els dos terços i tenen al seu abast qualsevol modificació que vulguin dur a terme, estatut d'autonomia inclòs. El nacionalisme conservador i l'esquerra independentista tenen agendes diferents i comparteixen votants, tot un problema perquè treballin units. El lògic és que Urkullu revalidi el seu govern amb els socialistes del PSE i Bildu s'instal·li en l'oposició. Però la marea de fons existeix, encara que no tingui una traducció política. Segurament, no cal parar-hi atenció, però les esquerres ―Bildu, PSE i Podemos― sumen (38) i un govern alternatiu seria teòricament possible. 

Segona: els partits d'obediència espanyola s'estavellen a Euskadi, tant si són de dretes com d'esquerres. Sumar 22 escons entre PSE, Podemos, PP, Ciutadans i Vox és tota una ruïna, políticament parlant. La desconnexió basca és més que evident, una altra cosa és que el concert econòmic rebaixi molt el que serien les seves demandes polítiques si estiguessin en una situació d'asfíxia financera com Catalunya. Amb la caixa plena, les coses es veuen, certament, molt diferents.

Tercera: la moderació de Bildu ha tingut premi. Si fa uns anys algú hagués dit que Bildu s'implicaria en la política espanyola, hauria estat titllat d'ingenu o d'extraterrestre. Avui això succeeix amb una certa normalitat al Congrés dels Diputats i els abertzales aconsegueixen el millor resultat de la seva història en uns comicis. La moderació els ha posat sota el braç un rèdit electoral més que palpable i segur, que és una cosa que s'ha d'estudiar molt més en profunditat. Els vots sempre són plens de matisos i les anàlisis postelectorals sempre destil·len coses ben curioses.

Quarta: Feijóo ho ha tornat a fer. Quatre majories absolutes deixen poca discussió sobre el que vota Galícia en unes autonòmiques i reafirma una idea ja vella però que sempre funciona: el model Fraga de partit galleguista i distant de Madrid és garantia d'èxit. No ha guanyat el PP per més que s'anotin la victòria els líders del carrer Génova i, si no, només cal mirar Cayetana Álvarez de Toledo, a qui ni se l'ha vist en tota la campanya. Torna a partir d'aquest dilluns el debat sobre si el PP ha de ser moderat o radical.

Cinquena: el BNG assoleix la segona posició a Galícia i es menja d'una mossegada Podemos, que desapareix de la Cambra. L'independentisme també existeix a Galícia i emergeix una força a cavall del PNB i Bildu o entre Esquerra i Junts per Catalunya, amb singularitats locals. El desplaçament del PSdG-PSOE a la tercera posició i a molta distància del segon és tota una novetat i un resultat molt pobre per als socialistes.

Sisena: mals temps per als partits petits. Tant al País Basc com a Galícia hi ha una polarització en el vot que penalitza les opcions menors. Al Parlament gallec, a més, han passat de quatre a tres forces polítiques. La desaparició de Podemos i les marees a Galícia, que venien de 14 escons, és una bufetada en tota regla per a Pablo Iglesias. Al País Basc també ha retrocedit d'11 a 6 escons, una diferència que tot i que és molt important no arriba a l'alerta roja de Galícia.

Setena: la coalició que governa Espanya entre PSOE i Podemos s'ha estavellat en ambdues comunitats. Al País Basc passen de 20 a 16 escons i a Galícia de 28 a 15 diputats. Pedro Sánchez no pot estar satisfet dels resultats assolits per més que la desfeta de Pablo Iglesias matisa els seus pobres comptes. Però, al final, el govern és un. Si en l'eix nacionalista-unionista el primer reforça les seves posicions, en l'ideològic continua sent la dreta la clara guanyadora. Madrid se'n va a dormir amb certa inquietud.

Vuitena: Vox entra amb un escó al Parlament basc, almenys provisionalment, aconseguit en la circumscripció d'Àlaba amb uns 5.000 vots i el 3,80% dels sufragis. En canvi, a tot Euskadi no arriba al 2% dels vots i uns 18.000 vots. És inquietant que això hagi passat, però és conforme amb el signe dels temps i amb el que passa a altres països del nostre entorn. Un avís també per a les pròximes eleccions catalanes, ara ja sí, la pròxima cita amb les urnes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat