Un Barça en hores baixes rebrà aquest dissabte al Camp Nou el Reial Madrid. Per primera vegada en les últimes temporades, l'equip de Leo Messi no és favorit; i encara que això no permet prejutjar el resultat, ja que els clàssics es mesuren per petits detalls, la sort o l'encert en moments decisius del partit, l'equip de Luis Enrique haurà de fer servir galons, experiència i punt d'honor per emportar-se els tres punts. Encara que la distància entre els dos equips afavoreix clarament els blancs i la distància de sis punts és important, això tampoc no és definitiu a hores d'ara de la temporada. Acabi com acabi el clàssic hi haurà Lliga, sobretot, si als despatxos no s'entossudeixen a escamotejar-la als aficionats.

Fa temps que el Madrid espera una ocasió com aquesta, després d'haver perdut l'hegemonia en el futbol europeu d'una manera clara, almenys, en aquest segle. Fa temps que ho esperen els jugadors, els directius, el seu president, la llotja del Bernabeu, la premsa de Madrid i, sense que soni a broma, també el govern espanyol. El diferent tracte judicial que han patit des de fa temps els jugadors d'un i un altre equip ha estat clamorós. No es tracta de defensar Messi, Neymar, Mascherano, Eto'o i companyia. Si han comès irregularitats fiscals o d'un altre tipus, que se'ls persegueixi amb un tracte just i no justicier. Però que no es programin, com si fos una novel·la per capítols, els moments àlgids dels seus problemes amb el Fisc o amb la Justícia coincidint amb cada un dels moments importants de la temporada. Esclar, aquí també intervé l'Advocacia de l'Estat i ha de ser exagerat pensar que no és per casualitat el timing mediàtic o que Messi i aviat Neymar s'asseguin al banc dels acusats.

Com la sobreprotecció mediàtica -i una mica més- que Cristiano Ronaldo ha tingut a l'abast quan s'ha sabut que bona part dels seus impostos fiscals els estava pagant a través d'una inacabable enginyeria financera a Irlanda que es perdia per les Illes Verges. Oh, casualitat: resulta que són més baixos a Irlanda que a Espanya. Però la situació fiscal de Ronaldo ha quedat aquestes hores al marge del debat. Suposo, esclar, que perquè no interessava i que és exagerat pensar que ha estat per no desestabilitzar l'equip blanc davant de la seva gran oportunitat. Aquest silenci clamorós també l'ha denunciat el Barça, que ha demanat la intervenció de la Fiscalia i Hisenda, i que s'apliqui el mateix criteri que amb Messi. Per tot això, mal joc blaugrana inclòs, el partit comença desequilibrat a favor d'un equip. Una altra cosa serà el que passi a l'estadi i el comportament de l'equip blaugrana amb tantes banderilles. Perquè, al final, al món del futbol només valen els tres punts.