Fa uns dies, una persona que té una certa influència en la capital espanyola i que no fa tant defensava amb aparent convenciment un govern d'Albert Rivera per acabar amb Mariano Rajoy em va comentar: "Ara sí que us entenc, als catalans; Rivera és un tot un perill". Quan li vaig recordar la seva opinió anterior, capbaix només va poder dir: "Home, anava de liberal i molts crèiem que era aire fresc, però ha anat tant a la dreta...". En veure aquest diumenge les imatges de Rivera en el municipi navarrès d'Altsasu he recordat les paraules del meu amic i també altres que li havia dit: Rivera ha fet de la política una baralla permanent i la seva capacitat d'introduir odi en la política espanyola és il·limitat.

Avui, per sort, aquesta no és, com fa un temps, la mirada exclusiva de l'independentisme. Pablo Iglesias, el secretari general de Podemos, va ser el primer a allunyar-se d'aquells posats conjunts amb el líder taronja en què es presentaven com els regeneradors d'una Espanya que molt majoritàriament no vol regenerar-se. Que se sent còmoda amb una monarquia alineada amb la dreta espanyola capaç de validar un inexistent cop d'estat a Catalunya i un relat judicial insostenible des de tots els punts de vista.

Després d'Iglesias, se'n va allunyar Pedro Sánchez, que va veure les orelles al llop. El líder taronja no era sinó un desestabilitzador amb un guió sempre fix: contra Catalunya, contra la democràcia i contra la convivència. El seu és el discurs de l'odi. Però és que aquest diumenge ha estat fins i tot Pablo Casado, el molt conservador líder del PP, qui li ha retret la manera com ha viatjat a Altsasu ―on hi ha hagut incidents― i li ha recordat que ell va anar-hi el juny a solidaritzar-se amb els guàrdies civils "sense necessitat de fer tant soroll".

Però Iglesias, Sánchez, Casado i cada vegada més gent saben que Rivera viu del soroll. Si no, per a què anar-hi? Així ha crescut, entre coixins de les grans empreses, d'Atresmedia i de Mediaset, on mai no li ha faltat una entrevista de les cadenes privades de televisió. Avui passeja la caravana de l'odi per Espanya i ja no es distingeix qui és Vox, qui és Cs i qui és el PP. Potser guanya unes eleccions, qui sap. Però el seu discurs cada vegada és més joseantonià. Ni liberal, ni de dretes. Del fundador de la Falange.