Encara que sigui per la porta del darrere, una iniciativa parlamentària al Senat ha obert de bat a bat un debat que els catalanistes no haurien de deixar passar: per què no es pot parlar el català al Congrés dels Diputats i el Senat? Òbviament, no em refereixo només a la llengua catalana ja que al mateix paquet es troben l'eusquera i el gallec. Els antecedents de les Corts espanyoles no permeten ser mínimament optimistes i que es faci realitat el plurilingüisme de l'Estat a diferència del que succeeix en altres llocs on el fet que hi hagi diverses llengües oficials permet el seu ús. Dos exemples tan sols: Canadà i Suïssa.

Preveient aquesta situació, els pares de la Constitució ja van ser perspicaços i al seu redactat ja van beneficiar clarament al castellà. Així, aquesta llengua va passar a ser l'única oficial "a tot el territori nacional" i el català, basc o gallec "en les seves respectives comunitats autònomes". Es va establir ja d'entrada, per tant, una oficialitat diferent que tant mal ha fet al català i que malgrat ser una llengua parlada per deu milions de persones té un tractament legal molt inferior a altres llengües amb un menor nombre de parlants.  En aquestes circumstàncies no és estrany que el Congrés i el Senat hagin quedat com els últims temples del centralisme lingüístic, de l'unilingüisme.

Hi ha una majoria parlamentària per tirar-ho endavant sempre que el PSOE estigui disposat a jugar i la seva posició favorable en l'admissió a tràmit d'una reforma del reglament del Senat impulsada per Junts per Catalunya dona una petita pista per no descartar-ho. És obvi que la utilització de totes les llengües cooficials a les dues Cambres suposaria un salt molt important. També un canvi respecte a la posició adoptada fins ara. I permetria lligar-ho amb una llei audiovisual moderna i respectuosa lingüísticament parlant, no l'avantprojecte de llei que havia elaborat el govern espanyol i que ha quedat guardat en un armari una vegada l'independentisme va posar el crit al cel per la marginació del català a les plataformes de televisió.

L'oposició de dretes, que ja ha posat el crit al cel, pel fet que s'hagi admès a tràmit la modificació del reglament del Senat serà segurament l'excusa perquè el PSOE plegui veles i es distanciï de la iniciativa lingüística. Això, a menys, que Pedro Sánchez, en un nou gir de guió, decideixi plantar cara a Partit Popular, Vox i Ciutadans, que aquest mateix dijous ja s'han pronunciat obertament en contra, amb vells arguments sobre la llengua comuna de l'Estat, el cost per a l'erari públic i les preocupacions del dia a dia de les famílies.

En qualsevol cas, benvingut un debat com aquest, que sempre permetrà comprovar si els anquilosats engranatges de la política espanyola són capaços d'adaptar-se a les noves realitats. Perquè aquest tema no va d'independència sinó de reconeixement.