El judici del denominat cas dels ERO s'ha iniciat aquest dimecres a Sevilla amb un cert perfil baix, com si algú volgués evitar que el cas més gran de corrupció que hi ha hagut a Espanya acabés tenint un impacte electoral a Catalunya. Dos expresidents andalusos, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, tenen al damunt penes de presó molt importants o d'inhabilitació durant diversos anys.
Ambdós sumen 23 anys al capdavant de la Junta d'Andalusia, a més d'altres càrrecs molt importants com a ministres en diferents governs espanyols amb Felipe González, així com també la presidència del PSOE. La Fiscalia ha xifrat el frau en gairebé 750 milions d'euros. Chaves i Griñán són la quinta essència del socialisme espanyol pels càrrecs que han ocupat, per com els han exercit i, també, per una visió determinada d'Andalusia: sempre, millor lligada curta. Una cosa que no l'ha ajudat a prosperar com bé hagués pogut fer.
Hi ha una certa desgana de parlar-ne a l'Espanya oficial i un cert consens en què el marc del debat acceptat no ha de sortir del tema català. Els ERO? Ara no toquen. No s'ha de debilitar el vot unionista en les eleccions del 21-D, sembla ser la consigna. I, així, la notícia es perdia als pisos inferiors de les edicions digitals dels diaris de paper editats a Madrid. Per cert, per a cap dels dos cap fiscal no ha demanat mai presó provisional sense fiança ni amb fiança. Chaves i Griñán, sobre els quals la Fiscalia s'ha pronunciat amb gran duresa, sobretot en el cas del segon, en el que es considera la trama de corrupció política més gran de l'Estat espanyol, han pogut gaudir sempre de llibertat.