Caputxinada a Barcelona, magna celebració de la Constitució a Madrid. Presos polítics a Catalunya a presó provisional ordenada pel Suprem, condemnats en ferm pel mateix tribunal arran dels incidents a la llibreria Blanquerna de la Generalitat a la capital espanyola en llibertat fent la seva. No són exactament dos mons diferents, però és evident que la majoria de la classe política i, en menor mesura, de la ciutadania està en coses diferents. L'espès eixam de grups de l'espai independentista ha acordat una simbòlica mesura de força en un lloc emblemàtic, el convent dels caputxins de Sarrià, que serà escenari de 24 hores de denúncia i dejuni amb un triple objectiu: suport als presos polítics i exiliats, altaveu dels quatre presos en vaga de fam ―Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn― i rebuig de la Constitució espanyola. El president de la Generalitat, Quim Torra, serà a Eslovènia, on pronunciarà una conferència sota el títol "Catalunya: de la gàbia constitucional espanyola a la llibertat".

La unitat de Junts per Catalunya, Esquerra, CUP i una part dels comuns, per petita que sigui, en l'organització i mobilització de la Caputxinada d'aquest dijous i divendres és una bona notícia. I de segur, tindrà un efecte balsàmic sobre el món independentista, preocupat per la desunió i les batalles internes ―sobretot, entre JxCat i ERC― i l'absència d'un full de ruta. La vaga de fam està actuant, en aquest sentit, com un lent catalitzador d'un consens més ampli entre les dues grans formacions i un exemple evident és l'acord per a la renovació del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ha estat diversos mesos al calaix i que aquest dimecres s'ha anunciat finalment. No és una qüestió menor, ja que els mitjans públics depenen de la CCMA i la presidència canvia de mans en passar de JxCat a Esquerra.

Que el Govern i diputats de quatre forces polítiques parlamentàries, que representen una part molt àmplia dels 135 membres de la Cambra catalana, estiguin darrere d'una mesura d'aquesta naturalesa posa de nou el focus en l'enorme injustícia que suposa la presó provisional dels presos polítics i el tracte que reben per part del Tribunal Constitucional en la resposta al seu les seves demandes de llibertat provisional. És aquesta actitud del TC jugant a retardar la resposta per endarrerir al màxim el pronunciament de la justícia europea, que ha portat quatre dels presos de Lledoners a emprendre una vaga de fam indefinida.

Al mig de tot això, la celebració de la caduca Constitució espanyola que té un mínim suport de la societat catalana i un pobre aval de l'espanyola, no és més que un 40 aniversari deslluït i marcat per l'aparició de la ultradreta a la vida pública. Algú s'hauria de preguntar per què són el PP, Ciutadans i Vox els qui es troben més còmodes amb la Carta Magna espanyola i al seu dia van ser els més reticents a la seva aprovació, òbviament en les formacions polítiques de l'època.

Mentre es dona a conèixer l'anunci d'una nova Caputxinada, 52 anys després, sento Pedro Sánchez i dirigents socialistes tornar a insistir que l'independentisme ha de donar suport als pressupostos generals de l'Estat. En aquesta ocasió, utilitzant Vox com a cimbell. Més enllà de l'Ebre, com sol dir-se, sembla que ningú no ha entès que ni volen, ni poden. Qui s'atrevís a creuar aquest Rubicó amb presos, exiliats i sense un acord sobre el referèndum acabaria pagant un enorme peatge. I al suïcidi a partir de vagues promeses ja ningú no vol apuntar-se.