Que en ple segle XXI una institució de l'envergadura de la Cambra de Comerç trigui cinc dies, cinc!, a facilitar els resultats d'un procés electoral en què han votat poc més de 17.000 persones només es pot deure a dos motius: incompetència o un desesperat intent d'adulteració dels resultats. L'estat de xoc en què va quedar l'Upper Diagonal després de l'estrepitós fracàs del seu candidat Carles Tusquets no justifica retardar fins a aquest dilluns a la tarda ―quan les votacions van finalitzar dimecres― l'anunci de resultats oficials que s'han resolt amb una aclaparadora victòria de l'ANC, que ha copat 32 dels 40 llocs que s'escollien directament, i que li confereixen una majoria absoluta entre els 60 membres que formen la direcció de la Cambra.

Però n'hi ha més: Enric Crous, el candidat que l'establishment titllava d'independentista amb la intenció de desacreditar-lo, hauria guanyat en 26 epígrafs davant 11 de Tusquets si l'ANC no s'hi hagués presentat. És cert que seria una derrota dolça per a l'Upper, a diferència del que ha passat amb l'aclaparadora victòria de l'Assemblea, però a la pràctica també haurien hagut de deixar la institució molts dels que s'han aprofitat d'ella com si fos el seu cortijo particular.

És d'esperar que, quan aquest dilluns s'oficialitzin els resultats, no s'hagi produït cap arranjament als despatxos i es transfereixi tan ràpidament com es pugui el poder als guanyadors, que tenen una feina ingent al davant. I que, en cas de no ser així, cosa que seria tot un escàndol, la Generalitat respongui amb autoritat a qualsevol sorpresa d'última hora. La Cambra necessita amb urgència democratitzar-se, augmentar la participació en la presa de decisions i professionalitzar-se al servei de les empreses catalanes per contribuir a la tasca que tenen encarregada i que han deixat passar.

El professor Xavier Sala-i-Martin ha definit molt bé el paper de lobby que té la Cambra i que a partir d'ara s'ha de posar a fer-ho al servei de la majoria empresarial catalana, cosa que no ha estat mai així fins ara. L'ANC, i per extensió l'independentisme, sense proposar-s'ho del tot, té una oportunitat única i molt més important i decisiva del que molts puguin arribar a pensar. Si no, per què hi hauria tants nervis i tantes presses a tants despatxos?