La Cambra de Comerç acaba de fer un moviment intel·ligent per situar el debat dels pressupostos de l'Estat allà on hauria de ser. És a dir, per posar fi a la immensa presa de pèl que suposa, en primer lloc, que no s'inverteixi en Catalunya el percentatge equivalent al seu pes en el PIB espanyol, o sigui el 19%; i, a més, que s'exigeixi a l'Estat que es transfereixi a la Generalitat el valor de les inversions no executades entre 2013 i 2020, que ascendeix a més de 3.000 milions d'euros.

Ningú no pot titllar aquesta iniciativa d'intent d'esquerdar l'Estat, ni de ressuscitar velles batalles -perdudes, per Catalunya, és clar- com és el concert econòmic. És una cosa molt més modesta: d'uns pressupostos anuals que sempre marginen Catalunya ja que mai no han complert el que diu l'Estatut; almenys que es torni el que es va dir que s'invertiria i mai no s'ha invertit.

Una situació que, d'altra banda, ha permès que davant el compliment de percentatges del 60% a Catalunya, la Comunitat de Madrid fes el ple al quinze arribant al 113%, o sigui, tretze punts més del total acordat. Vist des de fora de la política és una iniciativa lloable, transparent i comprensible. Cap partit independentista no hauria de fer escarafalls i, amb l'acord tancat, seria més fàcil negociar a Madrid. Perquè les coses es poden revertir, és clar, amb els vots de l'independentisme al Congrés dels Diputats. El PNB ens ho ensenya cada dia amb uns quants diputats mentre que Bildu, menys avesada en aquesta estratègia però aprenent-la ràpidament, també ho ha provat de fer.

Aquests dies, el PNB li ha fet un pols a Pedro Sánchez arran de les mesures elèctriques que té a sobre de la seva taula i que l'inquilí de la Moncloa pensava que faria tirar fàcilment endavant. Els nacionalistes bascos s'han sumat a la pressió de la patronal pel seu impacte negatiu a la indústria basca amb l'alè d'Iberdrola al clatell i conservant la seva seu i tributant al País Basc. Li ha faltat temps al PNB per recordar-li quins són els números al Congrés dels Diputats perquè el líder socialista reculés.

La iniciativa de la Cambra ha coincidit en el temps amb l'última nota apocalíptica del Cercle d'Economia, llançada fonamentalment contra el Govern, i, també, contra l'Ajuntament de Barcelona, assenyalant que hi ha un risc real que Catalunya i Barcelona quedin atrapades en una espiral d'irrellevància econòmica, de lenta però inexorable decadència. Dues reflexions: barrejar el Govern amb l'Ajuntament té poc o res a veure. En el primer governen ERC i Junts, i, en el segon, els comuns i el PSC. El Govern està provant de remar contra la repressió de l'estat espanyol, el maltractament financer i els permanents incompliments. No és poca cosa, ni tampoc ningú hauria de desdenyar-ho. És més, el Cercle el que hauria de fer és apropar-se a l'esforç del Govern per reclamar el que és seu a Madrid i no situar-se sempre al costat dels diferents governs de l'Estat.

Cambra i Cercle són dos actors del món empresarial català. Respectables ambdós però amb estratègies i rols diferents. I també amb actituds diferents. Perquè uns remen en una direcció i d'altres, fent veure que remen en la mateixa, ho fan en direcció contrària.

En el cas de Barcelona, que la capital de Catalunya entraria en una gran decadència ho devien veure quan el món que ells representen va contribuir activament a mantenir quatre anys més aquest ajuntament dirigit per Ada Colau activant Manuel Valls i impedint un canvi independentista amb ERC com a guanyador de les eleccions al capdavant del consistori. Ara, és fàcil que tots ells facin el trist paper de ploraneres però haurien de ser els primers a saber que els errors es paguen. Al món de l'empresa i a la política.