La paradoxa de la segona investidura fallida del candidat Pere Aragonès és que, segurament, s'ha produït en el moment més dolç de les negociacions entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya des de les eleccions del 14 de febrer. Després de sis setmanes de desacord, els negociadors d'ambdós partits han avançat prou des de la primera votació de divendres passat fins a la segona d'aquest dimarts perquè el mal rotllo del primer dia es veiés mitigat en aquesta última sessió parlamentària.

Encara que el resultat va ser el mateix —42 vots a favor (ERC i CUP), 61 en contra (PSC, Vox, comuns, Cs i PP) i 32 abstencions de Junts— el regust de boca dels actors independentistes implicats no va tenir l'acidesa del primer dia. Hi va haver picades d'ullet, no gaires, però suficients perquè ambdós partits verbalitzessin que aquest és el pacte que cal fer i que no hi ha alternativa possible perquè així ho han volgut els electors. El fet que el presidenciable del PSC, Salvador Illa, hagi optat per un discurs de clara confrontació amb l'independentisme l'allunya, ara com ara, de qualsevol equació de pactes, la qual cosa s'interpreta com un desig dels socialistes d'escurar el vot unionista que encara no tenen abans de plantejar-se un altre tipus d'aventures.

Hi ha una certa coincidència en quatre aspectes relacionats amb la negociació entre Esquerra i Junts: per primera vegada hi ha brots verds en les converses, que han travessat en els últims 40 dies totes les situacions negatives possibles; aquesta mateixa setmana podria quedar tancat el full de ruta de la legislatura, amb l'objectiu que duri quatre anys; la propera setmana s'abordaria l'arquitectura del govern i el repartiment de conselleries, en les quals hi haurà, almenys, dos nous departaments, i quedarien per al final dos temes de conflicte segur com són la gestió dels fons europeus i mitjans de comunicació, des de la publicitat fins a la CCMA, que inclou TV3 i Catalunya Ràdio.

Resumint, la processó del candidat per no sortir escollit ha quedat amorosida si les actuals previsions es compleixen i, en l'horitzó, la complexitat de la política espanyola que s'acosta amb un PSOE gestionant els indults als presos polítics a partir dels seus interessos i no dels seus compromisos. I l'advocacia de l'Estat posant-se de perfil.