Josep Borrell és un polític solitari. Gens compromès en el joc d'equip des dels seus inicis a la política. Pedro Sánchez, astut, el va recuperar després de guanyar la moció de censura davant Mariano Rajoy. Era el seu segell d'espanyolitat a un govern que havia de ser rebut amb recel pel seu pacte amb els independentistes —un acord a canvi de res— per l'establishment madrileny: el mediàtic, el judicial i el financer. Sis mesos després, el financer el té desarborat, el mediàtic, en part també, i, respecte al judicial, Sánchez ha comprovat que els seus progressos són limitats, atès que és un vedat absolut de la dreta. El govern? Bé, un astronauta, un jutge, una fiscal, barons territorials... Borrell ha complert la seva funció de contenció al socialisme més tradicional i Sánchez pensa que ja no el necessita.

D'aquí ve la intensitat de la informació segons la qual Sánchez vol enviar-lo a Europa com a candidat a les eleccions al Parlament Europeu del mes de maig vinent. Borrell ja hi ha estat, a Brussel·les. De fet, va ser fins i tot president del Parlament. Es pot dir que el currículum ja el té. Per això està entre poc i gens interessat a repetir l'escó a la cambra legislativa. Sánchez va arribar fins i tot a plantejar-li l'opció de l'alcaldia de Madrid, una idea que encara va rebre més resistència.

Serà interessant veure el nivell de resistència de Borrell i el de persuasió de Sánchez, que entaularan una batalla les setmanes vinents. Sobretot, perquè Borrell és de Borrell. De ningú més. En tot cas, el més important és que per a la Moncloa ja no és una peça necessària al govern. Només el suport que li donen el PP i Ciutadans pel seu perfil antiindependentista li ha estalviat de ser reprovat al Congrés per l'escàndol de la venda privilegiada d'accions de la multinacional Abengoa, del consell d'administració del qual va formar part. Els populars i la formació taronja el van protegir com si fos un dels seus (de fet, en allò substancial ho és).

Hem de veure el nivell de resistència de Borrell a un nova jubilació daurada a Brussel·les quan el que més el sedueix és desmuntar estructures del Govern i de la Conselleria d'Exteriors i liderar des del Ministeri la croada a l'estranger contra l'independentisme català.