Deia el filòsof i pensador britànic Edmund Burke que la por és la més ignorant, injuriosa i cruel de les conselleres. És molt probable que el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, no hagi sentit parlar mai de Burke però està dirigint el club des de la derrota de dijous passat de la Supercopa davant l'Atlètic de Madrid a l'Aràbia Saudita d'una manera que s'apropa molt al ridícul. Vam ser legió els que en finalitzar la passada temporada vam defensar el canvi d'entrenador ja que era més que evident que Ernesto Valverde no tenia prou faiçons per afrontar un altre any més.

Bartomeu va desatendre tots els consells, també els de molts dels seus companys de junta directiva, pensant, potser, que després de les humiliants derrotes de Roma (2018) i Liverpool (2019) no hi hauria una tercera ocasió. Era el moment per fer foc nou, recuperar el model Barça que s'ha anat perdent i traçar un nou rumb. La por i la mediocritat ho va bloquejar tot.

Però res del que ha succeït en les dues últimes temporades ha arribat a l'extrem d'aquest nou exercici i del que ha passat en les últimes 72 hores en què s'ha fet una retransmissió en directe del càsting per buscar substitut de Valverde i sense parar al Txingurri. Es va buscar primer el carisma de Xavi Hernández, el mític centrecampista de Terrassa. Si hagués acceptat hauria estat un parallamps perfecte per a Bartomeu, però li va donar carbassa com fa uns mesos també va rebutjar Carles Puyol l'oferta de ser el director esportiu del club. Diuen que també l'ha menyspreat en les últimes hores Ronald Koeman i que es busca contra rellotge un entrenador que pugui asseure's immediatament a la banqueta durant uns quants mesos.

Aquells que hi tenen molt a perdre hi tenen molt a témer, va dir també Burke. La temporada encara està molt en els inicis i com que el futbol és capritxós el Barça encara pot acabar-la bé. I tant de bo sigui així. Però els deures s'han de fer i no té cap sentit que Bartomeu esgoti l'últim any del seu mandat. El millor seria convocar eleccions a l'inici de l'estiu i que un nou president, amb l'aval dels socis, encari sense lligams un nou mandat.