La visita del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a Waterloo, per entrevistar-se amb el president Carles Puigdemont i reunir-se també amb el conseller Toni Comín, suposa un pas important en l'armistici que les dues formacions independentistes de Catalunya van començar a treballar fa unes setmanes i que proven de fer efectiu per acordar un full de ruta compartit en dues fases: des d'ara a les sentències que es produeixin al judici de l'1 d'octubre i, també, una vegada es conegui si són condemnatòries per als presos polítics catalans. Aragonès, l'home fort d'Esquerra al Govern i el més lleial col·laborador del vicepresident Oriol Junqueras, a presó provisional a Lledoners i privat de llibertat des de fa 378 dies, ha viatjat per primera vegada a Waterloo després que Junqueras escrigués una carta personal a Puigdemont i que emissaris del partit republicà preparessin el terreny prèviament.

El desglaç s'ha iniciat sense renúncies de cap de les dues formacions polítiques quant a estratègies electorals, per exemple, un escull insalvable en aquests moments en què les posicions estan aparentment molt enquistades. El fet que la vigília Puigdemont s'hagués ofert a anar de dos en una candidatura europea encapçalada per Junqueras hauria suposat en un altre moment una cosa més que un entrebanc i en aquesta ocasió ha quedat com un element més. La trobada va ser, tanmateix, molt profitosa, a l'hora de restablir la confiança molt malparada des de l'octubre de l'any passat, perimetrar de manera compartida el paper del Consell per la República en la internacionalització del conflicte, els necessaris acords entre els dos partits respecte a referèndum, les relacions amb el govern Sánchez, una vegada descartat qualsevol suport als pressupostos generals de l'Estat, i la unilateralitat.

Una relació diferent de la de l'últim any entre els dos partits independentistes necessitarà de bastant més que la reunió d'aquest dimecres. N'hi haurà d'haver moltes més i entre molts altres dirigents polítics de les dues formacions. Potser tan sols s'ha aturat la bola enorme de desacords, malentesos i enutjos entre JxCat i ERC i que ha tingut al Parlament el camp de batalla principal. Fer-la més petita és l'estratègia acordada i evitar que continuï rodant fent-se més i més gran, el compromís. Veurem ara si l'incipient paper d'acords a adoptar aguanta i es fa durador o tot queda en un fals miratge davant la lluita per l'hegemonia que sempre acaba d'una manera o d'una altra apareixent.