L'elecció de Pere Aragonès com a coordinador nacional d'Esquerra Republicana en la nova direcció del partit proposada per Oriol Junqueras ―en presó provisional― i Marta Rovira ―exiliada a Ginebra― als militants aquest diumenge, suposa la total consolidació del vicepresident del Govern com a l'home cridat a enfilar-se a les més altes responsabilitats institucionals del partit republicà. La meteòrica carrera política d'Aragonès, amb tan sols 36 anys i fins fa dos regidor a Pineda de Mar, marca un relleu generacional en la gestió diària de l'organització i una aposta decidida i desacomplexada per una línia política que, en paraules seves, suposi que l'independentisme superi el debat de la unilateralitat.
Aragonès té tres asos per jugar: és una persona de la màxima confiança de Junqueras, és un gestor ben considerat en l'entramat empresarial de Barcelona i en les entitats financeres, amb les quals manté un diàleg fluid, i, finalment, prové de les joventuts del partit, organització de la qual fins i tot va ser portaveu. És, per tant, un pota negra, fet que el blinda d'algunes crítiques internes que hi pogués haver en un moment en què Esquerra ha fet de l'obertura a dirigents d'altres formacions polítiques un dels puntals de la seva actuació.
Encara que la tria d'aquest diumenge no ha abordat l'elecció del candidat a la presidència de la Generalitat, com és normal en vigílies d'una sentència en què l'independentisme ha de continuar propugnant la llibertat dels seus líders injustament en una llarguíssima presó provisional, és obvi que Aragonès ha acabat de comprar algun dels números que potser no tenia. La seva candidatura és la més clara; de fet, l'única que tindria lògica i consistència, si Junqueras i Rovira no poguessin encapçalar la llista.
Esquerra disposa d'altres noms, alguns potser fins i tot amb més nivell de coneixement o de popularitat per part de l'opinió publica. Però també amb més arestes i, sens dubte, molt més polèmics a l'hora d'una decisió tan complexa com dipositar el vot en una elecció de president de la Generalitat. En qualsevol cas, els republicans són actualment una de les organitzacions amb més cohesió en la seva direcció i sembla difícil ―per no dir impossible― que una decisió impulsada per Junqueras pugui ser esmenada.
No hi ha data electoral a Catalunya, encara que tot apunta que seran el primer semestre de l'any vinent; massa temps amb totes les incerteses polítiques que hi ha a Catalunya. Esquerra ha fet un moviment encertat, mentre l'altra gran formació política de l'independentisme continua esfullant la margarida i el temps per ordenar casa seva es va esgotant.