Des de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012, la celebració de la Diada ha estat vinculada principalment any rere any a la resposta ciutadana en defensa, primer, d'un Estat propi, i més tard de la independència de Catalunya. La Diada ha actuat com a catalitzadora del curs polític i l'ANC i Òmnium, com a organitzadors de les manifestacions, s'han convertit en actors imprescindibles per conèixer la història de la Catalunya recent. Tant és així que l'expresidenta de l'ANC és avui la presidenta del Parlament –el segon lloc en el protocol– i està en el punt de mira del govern espanyol i del Tribunal Constitucional després de l'aprovació per part dels diputats de la Cambra catalana de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.
Per tot això, la manifestació de l'Onze de Setembre imposa respecte als organitzadors, per mantenir l'alt nivell d'èxit aconseguit en les quatre concentracions celebrades des del 2012, i preocupa sobre manera el govern espanyol i els partits unionistes que rebutgen els plantejaments secessionistes. Uns i altres saben que és el gran aparador al món de tot el procés polític català.
Aquest any, els organitzadors han plantejat, sabent que és complex i problemàtic, una Diada descentralitzada amb concentracions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. Aquest dijous, en la presentació celebrada a Lleida, s'ha insistit en aquesta idea i se n'han donat tots els detalls. Els organitzadors han prioritzat la imatge d'una manifestació amb cinc escenaris diferents sacrificant, en part, l'efecte massiu de les concentracions emblemàtiques anteriors.
En la mateixa ANC hi va haver més d'un dubte sobre la dispersió del món independentista en diferents ciutats, en un moment en què la imatge dels manifestants al carrer serà observada amb lupa. Perquè serà la cinquena i el curs polític es presenta molt incert. Per això l'ANC i Òmnium més que defensar un model o un altre d'acte necessiten assegurar-se l'èxit.