No recordo l'última vegada que José Montilla va firmar juntament amb la resta de presidents de la Generalitat que hi ha hagut a Catalunya des de 1980 una carta conjunta a l'opinió pública. I que hi estampin també la seva firma els expresidents del Parlament vius des de fa 38 anys, quan es van celebrar les primeres eleccions catalanes, tampoc. Potser, fins i tot mai. Aquest dimecres, les nou personalitats de diferents partits polítics -sota la coordinació del síndic de greuges, Rafael Ribó- han fet pública una carta demanant als presos polítics en vaga de fam des de fa dinou dies -Jordi Sànchez i Jordi Turull- i setze Quim Forn i Josep Rull que posin fi a aquesta situació.

El text reconeix l'èxit de l'excepcional mesura de força adoptada per Sànchez, Turull, Forn i Rull, la visibilitat que ha donat a la situació processal i el fet que la vaga de fam hagi sacsejat consciències a nivell nacional i internacional. El firmen com a expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont i com a expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. També s'ha sumat posteriorment a la crida el president Quim Torra. A hores d'ara, és poc discutible que la vaga de fam que es realitzava fonamentalment per denunciar la paralització dels seus recursos d'empara que estava duent a terme el Tribunal Constitucional ha tingut efecte. I que de seguir el TC els passos que ha fet, els presos polítics podran iniciar els tràmits corresponents davant de la justícia europea per vulneració dels seus drets.

La vaga de fam coincidirà de ple amb el Consell de Ministres de divendres a Barcelona i és obvi que pesarà com una llosa en la visita del Govern espanyol a Catalunya. En les últimes hores, s'ha tancat la minicimera de governs que es reunirà al Palau de Pedralbes en un format excepcional ja que comptarà amb la presència dels presidents d'Espanya i de Catalunya així com dels seus vicepresidents i de diversos ministres i consellers. Encara que queden alguns serrells sobre la cita d'aquest dijous i no es pot esperar cap moviment polític per part de l'Executiu espanyol davant les demandes catalanes de celebrar un referèndum acordat tampoc seria bo infravalorar la trobada.

La política té moltes pantalles i les victòries s'obtenen amb persistència i imaginació. El risc de deixar en mans de l'adversari polític la bandera del diàleg, sant i senya de tot el procés iniciat el 2012, l'independentisme ha sabut conjurar-lo. Com discorri la reunió ja és una altra cosa. La llàstima és que pensin més en la foto del diàleg que en el diàleg i en la negociació. Unes paraules que a Madrid provoquen un autèntic pànic.