Al cap d'unes hores de la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant del TSJC en una causa penal que podria comportar-li fins a un màxim de 17 anys d'inhabilitació, i també diverses hores més tard que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, assegurés que, encara que hi hagués una decisió condemnatòria, continuaria en el càrrec, una personalitat de la vida política espanyola em comentava entre sorprès i enrabiat: "Escolta, que c..., resulta que això no és un suflé". I tenia tota la raó, encara que segurament la visió d'aquell moment avui ja deu ser una altra i els seus habituals interlocutors s'hauran encarregat de disminuir el seu enuig mentre li parlen del conte de fades que, ara com ara, és l'Operació Diàleg.

Transcorreguts més de quatre anys des d'aquell 11 de setembre del 2012, si es pot situar aquesta data com l'inici del camí cap a una Catalunya sobirana, la musculatura de l'independentisme continua inalterable. I la seva base social, que ha vist coses impensables i fins i tot unes quantes que li han provocat una impossible digestió, continua, de vegades amagada, donant-li suport d'una manera inalterable. Una enquesta que publica aquest diumenge El Periódico situa en la meitat de l'electorat els catalans que volen que el seu Govern dugui a terme un referèndum d'independència encara que el Govern espanyol hi estigui en contra. Si seguim el llenguatge de l'executiu de Mariano Rajoy, un 50% són partidaris de saltar-se la llei. És obvi que no és així: ni Forcadell, ni Puigdemont, ni Junqueras no volen saltar-se la llei, però sí que volen que una legislació catalana els permeti votar, ja que l'espanyola no els hi permet. Senzillament és això: que les urnes decideixin.

Però és que encara hi ha un altre percentatge que els hauria de preocupar més: només el 13,9% estan en contra, en tots els casos, del referèndum. En aquest minúscul percentatge hi ha el PP, el PSOE i C's. Costa tant d'entendre que el que defensen les seves cúpules no és el que volen els seus votants a Catalunya? No és un suflé i ben bé que ho saben. El portaveu parlamentari del PNB, Joseba Egibar, deia aquest dissabte que Catalunya avançava imparable cap al referèndum i que el Govern espanyol era conscient d'això i que no disposava d'instruments democràtics per parar-ho. És probable que tingui raó i que la partida estigui massa avançada per a tot el que no siguin mesures coercitives. Aquelles que espanten i que preocupen en molts països europeus.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat