Primera premissa: a Catalunya els impostos derivats de l'IRPF són massa alts. No és una novetat en un impost que és compartit al 50% amb l'Estat i on la precarietat de les finances de la Generalitat no té res a veure amb l'autonomia financera del Ministeri d'Economia. Van ser molt elevats amb el tripartit d'esquerres, en moments de bonança econòmica, i ho van continuar sent durant la crisi econòmica amb CiU el 2010, quan Artur Mas va arribar a la Generalitat. Escandalosament alta és la quota de l'IRPF en els trams més baixos d'ingressos –per sota de 17.000 euros anuals– però també entre aquells contribuents amb ingressos inferiors a 60.000 euros. Només els contribuents amb ingressos per sobre dels 175.000 euros són a una banda impositiva conforme amb l'emergència social i són susceptibles d'augments molt temporals.

Valgui l'explicació anterior per delimitar, en part, el debat que s'està produint en el si –que no a l'interior, on res d'això no s'ha debatut– del Govern català, entre aquest i el seu teòric soci parlamentari, la CUP, i, a hores d'ara, entre tots els grups parlamentaris. El meló s'ha obert i, en un tema així, inevitablement amb grans dosis de demagògia.

És important a l'hora d'imaginar nous escenaris fiscals per als catalans no perdre de vista l'origen del debat: a Catalunya l'IRPF és molt elevat, sobretot per a tots aquells contribuents amb menys ingressos.

Una vegada dit tot això, el debat s'ha muntat sobre premisses aparentment antagòniques: uns semblen voler abaixar la quota a les rendes més baixes –ERC i CUP– i d'altres no volen apujar la de les més altes, CDC. I el debat no és allà, ja que hi ha consens entre els tres per baixar el de les més baixes, ni que sigui d'una manera testimonial –tan sols es deixarien de recaptar 40 milions– com proposa Economia i dóna suport des del principi el president Puigdemont. La resposta a l'endevinalla plantejada ha d'estar necessàriament a trobar ingressos per algun altre costat i esquivar la cotilla del Tribunal Constitucional, que actua amb mà de ferro davant de qualsevol iniciativa per equilibrar els comptes de la Generalitat. Aquesta és la veritable assignatura pendent.