Amb massa assiduïtat, als camps de futbol espanyols es profereixen insults racistes contra jugadors o entrenadors, sense que la Federació Espanyola de Futbol prengui mesures disciplinàries exemplars per evitar que setmana rere setmana es continuïn repetint. Passa el mateix amb grades ultres o simbologia franquista de la qual es fa ostentació en alguns estadis —tothom sap quins són—, que hauria de ser retirada de les graderies pels responsables de seguretat i es fa els ulls grossos. Com si la cosa no tingués importància. Aquest dissabte, al partit Getafe-Sevilla, l'àrbitre ha hagut d'aturar el partit perquè un jugador de l'equip andalús, l'argentí mundialista Marcos Acuña, ha rebut insults d'"Acuña, mico" o "Acuña, vens del mico". El mateix li ha passat a l'entrenador sevillà, Quique Sánchez Flores, que malgrat haver entrenat anteriorment l'equip madrileny, tampoc no s'ha salvat dels insults racistes. En tots dos casos, ha estat una situació repugnant.
És evident que les mesures adoptades no han estat suficients, i si l'objectiu és expulsar definitivament els racistes dels estadis, caldrà augmentar-les. Perquè l'empipament dels aficionats quan al seu equip li van mal dades no pot desembocar en un reguitzell d'insults. El cas de Sánchez Flores, elogiat a l'equip madrileny quan l'entrenava, demostra fins a quin punt uns quants poden carregar-se la convivència als estadis. Fill de la cantant Carmen Flores, també és parent de nombrosos artistes, nebot de Lola Flores i cosí dels seus fills Lolita, Antonio i Rosario, i oncle de l'actriu Alba Flores. La contundent reacció de l'entrenador sevillà ha de ser aplaudida. Igual que la seva preocupació perquè la societat espanyola hagi estat capaç d'avançar en tantes coses i encara quedin tants energúmens als estadis.
És evident que les mesures adoptades no han estat suficients, i si l'objectiu és expulsar definitivament els racistes dels estadis, caldrà augmentar-les
De Sánchez Flores en acabar el partit cal subscriure-ho tot. Sense matisos. "Primer, voldria dir que estic absolutament orgullós de cada porus de les meves venes que pugui respirar gitano. Però una cosa és ser gitano o part gitano i una altra és que ho facin servir com a insult racista. Em sembla aberrant. Aquí, part del públic, perquè hi ha part que no, creu que pot venir aquí a dir el que vulgui i això és el que està passant a tots els estadis del món. Que creuen que poden anar a un estadi i dir el que hom vulgui, i quan vulgui i com vulgui. Nosaltres som treballadors, que venim aquí a treballar, en una pau, en un estadi, en un espai en què se'ns ha de respectar. Em sembla aberrant que en aquests temps en què s'està avançant en tantes coses, que ens tirin enrere, ens empenyin enrere i ens diguin coses que em sembla que escapen absolutament de qualsevol mínim espai de convivència. Em sembla aberrant".
Caldrà augmentar les sancions als clubs en què es produeixin els insults, advertir amb clausures de camp, impedir que els agressors tornin a un terreny de joc. El que faci falta per posar fi a aquesta xacra que tant de mal està fent. Els estadis de futbol, i en general el món del futbol, que és seguit per una legió interminable d'aficionats, ha d'aspirar a l'exemplaritat. Per molts motius, però també perquè nens i adolescents hi assisteixen o segueixen el futbol pels diferents mitjans de comunicació. I no poden pensar que hi ha un espai on la intolerància, el racisme o la xenofòbia és una mica tolerada, on no hi ha càstig. On es permet insultar per desfogar-se i es miren de buscar excuses que restin importància a les agressions verbals. Això no ha de passar.