En les setmanes vinents, el Govern haurà d'abordar amb la resta de forces parlamentàries, començant, lògicament, amb Esquerra Republicana i els comuns, la recta final de l'ampliació de l'aeroport del Prat, una obra imprescindible i sobre la qual existeix un gran consens empresarial. El president Salvador Illa se n'ha declarat sempre un ferm defensor i fins i tot aquesta mateixa setmana ha declarat que si el consens polític no es produeix, adoptarà la decisió que li correspon com a màxima autoritat de Catalunya. Des del començament mai no ha estat una decisió fàcil, ja que en qüestions com el desbloqueig de les infraestructures, la majoria fàcil està, en teoria, entre el PSC i Junts, però això es complica enormement quan xoca amb l'estabilitat de la majoria de govern, perquè per a ERC i els comuns no és del grat ser considerats en una qüestió tan fonamental un plat de segona.

Sigui com sigui, els terminis van passant i tothom és conscient que l'acord ha d'arribar, sigui com sigui, abans de l'estiu, si ha d'estar realitzada la infraestructura el 2034, per dues raons: en primer lloc, per un problema de calendari. Brussel·les espera la carta oficial del Govern anunciant la seva posició oficial a favor de l'ampliació. Un tràmit imprescindible perquè comenci a comptar el temps per a la seva construcció. Però també hi ha una raó de caràcter electoral: a final d'aquest mes de maig, es complirà l'equador de les eleccions municipals celebrades el 2023. L'Ajuntament de Barcelona ja va rebotar aquest tema cap a la Generalitat el passat mes de febrer per apressar-la amb un acord entre PSC, Junts, PP i Vox. Més tard, al març, el comitè assessor municipal d'infraestructures va presentar un dictamen favorable a l'ampliació.

Els terminis van passant i tothom és conscient que l'acord ha d'arribar, sigui com sigui, abans de l'estiu si ha d'estar realitzada la infraestructura el 2034

Aquest és el quadre general en aquests moments, que es complementa amb decisions públiques contràries d'Esquerra i els comuns que han anat elevant el to en els últims mesos. Fins i tot, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, dels comuns, ha anunciat la construcció d'un centre cultural al costat de l'aeroport per posar traves a l'ampliació. Tot això coincideix amb una xifra rècord de passatgers aquest mes d'abril, en què es van assolir els 4,9 milions de passatgers (un 6,6% més que el 2024) i una xifra de 16,7 milions en el primer quadrimestre, un 4,2% més que l'any passat. És obvi que aquestes dades també posen pressió a una infraestructura cada vegada més congestionada.

Aquest debat de l'ampliació s'encavalca amb un altre del qual ni Govern ni Aena no volen sentir a parlar, la transferència de la gestió dels aeroports catalans a la Generalitat. El president d'Aena, el socialista català Maurici Lucena sempre s'hi ha posicionat en contra i ha assenyalat públicament que era pràcticament impossible. És una vella demanda, que ja va ser molt present en l'elaboració de l'Estatut de Pasqual Maragall, en la negociació final amb el govern espanyol, i en la qual les forces polítiques catalanes van donar el seu braç a tòrcer. Òbviament, un avenç en aquesta qüestió facilitaria un moviment d'Esquerra i tranquil·litzaria Junts a qui, com a principal força d'oposició, no li ve malament el desgast de Salvador Illa.

Venen, per tant, setmanes interessants en aquesta qüestió.