Encallades. Aquesta és la paraula més utilitzada per dirigents del PSOE i d'Esquerra quan se'ls pregunta per l'estat de les negociacions per dur a les Corts un projecte de llei de modificació del Codi Penal per als delictes de rebel·lió i sedició. Per als republicans és, en aquesta fase final de la legislatura espanyola, una qüestió preferent. Per a Pedro Sánchez és simplement una iniciativa legislativa important en la qual al·lega, per aferrar-se a les dificultats d'un canvi d'aquesta naturalesa, que no hi ha una majoria suficient al Congrés dels Diputats.

Si per prou majoria entén que és impossible aconseguir en aquesta qüestió una majoria parlamentària que vagi més enllà del que va ser la majoria que va votar la seva investidura com a president, és cert. Que no esperi trobar-hi cap de les dretes espanyoles, que no faran altra cosa que retreure-li la cessió als independentistes. Una altra cosa és que les lleis orgàniques necessiten, per a l'aprovació o modificació, de majoria absoluta al Congrés dels Diputats, o sigui, la meitat més un del total de vots de diputats a la cambra baixa, que s'assoleix amb 176 vots favorables.

Tenint en compte que PSOE i Unidas Podemos sumen 155 escons, en necessiten 21 per assolir els 176 i Esquerra Republicana n'aporta ella sola 13. O sigui, Sánchez si vol, pot. Una altra cosa és que no vulgui i els republicans no vulguin utilitzar una tecla com és tallar de soca-rel la legislatura i que això l'obligui a fer-ho. Verbalment, ERC ja ha fet algun flirteig de voler imprimir un canvi de ritme al desenvolupament de la legislatura espanyola, molt pobra pel que fa a resultats, on només hi computen els indults, i primer la secretària general, Marta Rovira, va apuntar que s'havia acabat això de fiar al PSOE i recentment la consellera Vilagrà va elevar el to assenyalant que s'estaven jugant la legislatura si no encarrilaven la modificació del Codi Penal.

Els últims moviments públics del govern espanyol en aquest tema han estat desiguals. Mentre Iceta insistia en el discurs oficial que no hi ha una majoria política, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha puntualitzat que la reforma del Codi Penal s'ha de fer perquè és una necessitat social i mai per a un cas concret, en referència al president Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica. Tot això, oblidant que Puigdemont ha dit per activa i per passiva que no s'acollirà a hipotètiques solucions personals i que el que es necessita és una llei d'amnistia que posi el colofó a tots els processos oberts.

Tot apunta que la situació actual d'estar encallats, sense anar endavant ni enrere, acabarà sent la definitiva i que el debat es consumirà més en els mitjans de comunicació que no pas a la tribuna d'oradors del Congrés. El PSOE ha entrat en el mode campanya electoral i no traspassarà, amb unes campanyes molt difícils al davant, les seves línies vermelles. Molt em temo que la reforma del Codi Penal quedarà per a una altra legislatura. O per mai.