Com l'eliminació de peatges a les autopistes catalanes va tenir un consens polític molt ampli, tant a Catalunya com al Congrés dels Diputats, això hauria de permetre ara obrir un debat serè i poc partidista, més de cinc anys després, sobre si la decisió va ser encertada o, per contra, va ser un error i com més aviat es corregeixi, molt millor. Que hagi obert la discussió pública el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament, és bon senyal, ja que el debat no li donarà vots entre els seus, ni tampoc entre molts catalans d'esquerres partidaris del tot gratis. Tampoc trobarà el suport dels seus socis d'investidura, per als quals aquest és un tema incòmode. Però la veritat és que, com diu Illa, hi ha un problema greu a l'AP-7 (no només allà) i apuntar en veu alta si no va ser un error l'aixecament dels peatges o la forma en què es va executar és fonamentalment un acte de responsabilitat com a president.
Quedar-se en què la decisió la va adoptar el govern d'Espanya, ja que les grans autopistes afectades (sobretot l'AP-7 i l'AP-2) eren concessions estatals, és, a hores d'ara, amagar el cap sota l'ala. Perquè va ser així i amb personatges de dubtós perfil moral, com el ministre de Transports d'aquells dies, l'avui condemnat a 24 anys de presó, José Luis Ábalos. Va ser ell qui, estant al capdavant del ministeri, va decidir que, en expirar aquestes concessions, el 31 d'agost de 2021, no calia prorrogar-les i l'Estat havia d'assumir-ne la gestió directa. Però d'aquells anys de manifestacions per demanar que s'aixequessin les barreres i la celebració que es va produir en diversos peatges de l'AP-7, especialment en municipis com la Roca del Vallès o Martorell, ningú sembla recordar-se'n. Ni de l'eufòria col·lectiva entre els partits, mentre es produïen aplaudiments, clàxons i alguns conductors creuaven el peatge aixecat fent sonar la botzina.
L'autopista està congestionada, el seu paviment sembla en molts trams una muntanya russa i no hi ha diners per a les reparacions urgents. Però quan Abertis cobrava un peatge, l'autopista estava en un estat perfecte
Ara toca esmenar aquell error. L'autopista està congestionada, el seu paviment sembla en molts trams una muntanya russa i no hi ha diners per a les reparacions urgents. Però quan Abertis cobrava un peatge, l'autopista estava en un estat perfecte. La carretera N-II rep nombroses crítiques dels seus usuaris, que van des de la lentitud de les obres de desdoblament en alguns trams i la conservació del paviment en determinats punts fins a la necessitat de millorar interseccions i accessos i l'adaptació de la via després de l'aixecament dels peatges de l'AP-7. Per això no puc estar més d'acord amb Illa quan assenyala: "Fem tots una reflexió col·lectiva. Jo la faré avui [al Parlament]. Potser ens vam equivocar, no, quan alegrement tots demanàvem 'fora peatges'?". Doncs sí, president, va ser una equivocació a Catalunya de PSC, Junts, Esquerra, Comuns i la CUP i a Espanya del PSOE i del PP. Perquè encara que va ser el govern de Pedro Sánchez el que va executar la decisió de no renovar les concessions, el PP també havia presentat al Congrés una iniciativa legislativa perquè no es renovessin.
Segurament, ha arribat el moment d'abordar què s'ha de fer amb aquestes infraestructures. Quan la Generalitat va estudiar temps enrere substituir els peatges per una vinyeta (una tarifa plana anual, que llavors es plantejava al voltant de 70 euros per circular per tota la xarxa catalana), el llavors president d'Abertis, Salvador Alemany, va mostrar les seves reserves, ja que generava greuges entre aquells que la utilitzen molt i els que en fan un ús escàs. Més recentment, Abertis ha proposat substituir els peatges tradicionals amb cabines per un sistema electrònic de pagament per ús, similar al que ja funciona en nombrosos països europeus. Ja sé que amb el sistema de finançament que li tocaria a Catalunya i amb un sistema semblant al concert econòmic que molts reclamem, no s'haurien d'adoptar algunes mesures perquè els ingressos serien uns altres. Però com que aquesta situació no és una realitat, ni hi ha majoria parlamentària per defensar-ho, alguna cosa caldrà fer en el mentrestant per no continuar circulant com aquests últims cinc anys.