Quaranta-vuit hores després dels greus incidents produïts a França dissabte passat i que van tenir continuïtat —encara que de menor intensitat— aquest diumenge, el país gal roman atordit pel que es va viure: saquejos, destrucció, detencions, pèrdua d'edificis emblemàtics i un llarg etcètera. Tot i ser això greu, el que és veritablement preocupant és una altra cosa: és impossible veure una sortida satisfactòria a la situació donada la seva gravetat; les presidencials de la pròxima primavera compliquen enormement qualsevol aproximació a una solució i l'actual govern, unit al seu president Emmanuel Macron, està literalment abrasat per la seva galopant incapacitat política.
La decisió de Macron de mantenir el seu viatge a Kuwait, com a part d'una gira pel Pròxim Orient per assegurar subministraments de gasolina i dièsel i poder així reduir el preu dels carburants a França, dona una idea massa primària de la manera d'apartar-se del focus dels problemes. Abans de partir, va desestimar la dimissió del ministre de l'Interior, que li havia presentat, va comparèixer a la televisió per intentar contenir l'enuig dels francesos i poca cosa més. De fet, la compareixença televisiva de Macron diumenge a la nit va ser de tal pobresa que, si alguna cosa va aconseguir, va ser preocupar encara més els seus conciutadans, que desitgen tant les eleccions presidencials com les temen, ja que un pols entre Marine Le Pen i Jean-Luc Mélenchon és com encendre foc en una habitació plena de barrils de pólvora.
La principal mesura d'aquest dilluns ha estat imposar tocs de queda en diverses zones de París, a la zona de République i Les Halles des de les 23:00 fins a les 6:00, i s'han prohibit concentracions i manifestacions en determinats sectors des de les 20:00 h. També s'han anunciat restriccions parcials a Lió i diverses localitats del nord; a Niça, el toc de queda afecta els menors a zones del centre des de les 21:00 h i s'ha descartat, per ara, un toc de queda nacional. Tot apunta que tindrem al davant uns dies de menor tensió als carrers a l'espera de l'acte anunciat per al dissabte 24 i les vagues i manifestacions convocades per al 5 de novembre.
El perill que la situació vagi a més és molt alt i les imatges que hem pogut veure d'algunes actuacions dels manifestants fan autèntica feredat
Ens trobem així davant d'un perillós estira-i-arronsa amb un descontrol absolut de les protestes per part del govern. La crisi social que travessa França des de fa molt de temps està més oberta que mai i, encara que hi ha precedents de tocs de queda parcials, doncs França ja hi va recórrer fa tres anys, en aquella ocasió es va aconseguir desinflamar. Ara, el calendari polític no ajuda i la situació econòmica del país per donar resposta a les peticions és molt més complicada, amb les arques plenes de teranyines i una pressió de Brussel·les per complir els compromisos de dèficit públic acordats, cosa que és una autèntica quimera en aquests moments.
En aquest context, el perill que la situació vagi a més és molt alt i les imatges que hem pogut veure d'algunes actuacions dels manifestants fan autèntica feredat. Semblen més grups organitzats per sembrar el terror, saquejar i protagonitzar actes vandàlics que una protesta habitual amb alguns elements incontrolats. Aquí els violents es compten per milers i l'estrany és que fins ara no hi hagi hagut més víctimes. D'aquí la necessitat de trobar una solució que erradiqui la por que s'ha instal·lat a França.